estic emprenyada

Intentaré canalitzar el què penso en aquest moment, escrivint. Però és difícil.
Quan estic emprenyada em passen massa coses pel cap, i sovint massa ràpid.

Un dia com el d'avui, no m'agrada.
No he anat a la manifestació de Barcelona. Imaginava com acabaria.
M'he limitat aquest matí a assistir amb molts companys i companyes de partit, a la que ens convocava a la 1 del migdia a Vic.

Malgrat ser més gent que en les darreres, érem pocs. I érem pocs perquè Vic és una ciutat que arriba ja als 48.000 habitants. Però és que Osona supera els 150.000.
Tots aquells que no es manifestaven avui, que no feien vaga, és que estan d'acord amb la reforma laboral?
Saben què significa aquesta reforma laboral?
La pèrdua de dignitat per a moltíssimes persones. També per totes aquells que avui estaven treballant.
El futur que ens espera. Una forma de vida basada en la inestabilitat, en la falta de drets, en posar a les mans d'uns pocs la vida de la resta. I ho dic així, la vida. Perquè treballar o no, significa poder sobreviure o no.
Dia a dia se'ns retalla l'estat del benestar.
I som uns pocs els que ho intentem evitar.

Totes les persones que avui sí han fet vaga, i han anat a la manifestació, creuen en la política?
Tots aquells que a més d'anar a la manifestació (que havia de ser pacífica per cert) han destrossat aparadors, cremat contenidors, etc. han anat a votar en les darreres eleccions? Què han votat?
He sentit moltes vegades gent (i funcionaris sobretot) queixar-se que els retallen el sou.

I el curiós és que algú o altre va posar qui va posar governant aquells qui fan les retallades, no?

Què penses sobre el copagament en sanitat?
Si no treballo i no tinc diners per pagar, no em mereixo viure?
Si no em puc permetre pagar una mútua, que no m'operin? Que em deixin morir?
Estic convençuda que les coses no s'han acabat de fer mai bé, que segurament hi ha gent que a la més mínima se'n va a urgències (recordo una ex-companya de pis que a causa d'un gra, hi va a anar), però crec que hi ha altres formes de solucionar aquest problema, abans que introduir el copagament.

A la dreta, imatge de la nostra societat.
Alguns a dalt, en un estat impolut.
I a baix només ens fa que caure merda.