dimarts, 18 de gener de 2011

El origen perdido, de Matilde Asensi

L'avorriment que produeix (o que a mi em produeix) el fet de viatjar en tren, i més encara quan són dates festives que s'haurien d'aprofitar per gaudir, enlloc de veure't obligat a assistir a interminables reunions em va fer entrar a la botiga de l'estació, i comprar ràpidament un llibre de butxaca.

Dic de butxaca, perquè n'és la classificació, tot i que el que em va acabar seduint, va ser un llibre de més de 600 pàgines: El origen perdido, de Matilde Asensi. Cercant-lo, m'adono que també hi ha la versió en català.

Es tracta d'una novel·la que enganxa.
Però a més, és una d'aquelles novel·les que t'ensenya. Que mentre llegeixes, no acabes d'identificar el què és real, del què és fictici. Una novel·la amb incomptables peus de pàgina referenciant dades concretes (el National Geographic del novembre de 2008, per exemple) i que et porta a viatjar per altres països (en aquest cas, principalment Bolívia) coneixent cultures passades i altres civilitzacions.

Fins a quin punt te'l pots creure o no...? Potser ni la pròpia autora ho sap, però jo, recomano aquesta lectura ràpida, àgil i entretinguda!
Disfruta-la, i si cal, te la puc deixar!

5 comentaris:

  1. )!!

    Estem sincronitzades!!Jo he actualitzat ara!!haha!! Per cert, jo també et recomano un llibre, que vaig començar ahir anant amb tren (una altra sincronització): "El Silenci", de Gaspar Hernández. Fantàstic!

    (

    ResponElimina
  2. Òria, m'apunto la teva recomanació. Pel que expliques, sembla un bon argument, m'agraden aquest tipus d'històries en què no saps si és real o ficticia. I...amb això dels llibres és molt curiós, a vegades n'agafes un que no en tenies cap referència i t'emportes una sorpresa!! de fet, quan t'enganxes a un llibre, la sensació és genial, vas caminant per qualsevol lloc i penses en la història i tens ganes d'agafar-lo i continuar llegint, i no vols que mai s'acabi. I quan passa...et sents satisfet (per haver-lo acabat i per haver-te agradat) però també buit, perquè s'ha acabat.
    Et recomano "Lo que le falta al tiempo" de Ángela Becerra. Per a mi, una petita joia. Ara, el tinc deixat, però quan me'l tornin, també te'l puc passar.

    ResponElimina
  3. ( i Ladyblue! (és curiós dirigir-se a persones d'aquesta manera...) XD
    M'apunto les vostres recomanacions!

    (: Sí... feia si fa no fa el mateix temps que no escrivíem, i mira...

    Ladyblue: Descrius molt bé la sensació que sento quan llegeixo, sempre i quan és una lectura que enganxa!!!! M'encanta, i sí, després em sento com buida... Fantàstica descripció!!!! I el nom és ben suggerent de la joia que em dius!

    Una abraçada boniques!

    ResponElimina
  4. És un gran llibre. a mi m'agrada molt al Matilde asensi, crec que m'he llegit tots els seus llibres

    ResponElimina
  5. Ostres Marta!
    Vaig fer una cerca, i vaig descobrir que algun altre llibre seu havia llegit jo (malgrat no recordés que fos seu); però així no descartis que te'n demani alguna recomanació en concret!
    Merci i una abraçada!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)