reflexions personals post-electorals (2a part)

Vaig en metro. Una mica capficada, no ho negaré.
Per la majoria és un dia més. No ho acabo d'entendre. Ens hi anava el futur.
Només sento una única conversa entre dues noies que comenten els resultats electorals del dia anterior. N'intento copsar alguna frase.

La patacada ha estat forta. Contundent. Estic tocada. És innegable.
Quines n'han estat les causes?

La irrupció de nous partits independentistes, potser?
Em fixo amb el què em queda prop de casa. N'és un motiu.
Rupit. Any 2006, Esquerra 30,48% dels vots. Any 2010, únicament un 8,03%. Solidaritat Catalana ens supera amb un 11,06%, i Reagrupament apareix amb un 3,02%.
Rupit és petit. Hi havia un total de 252 vots en joc. Però a l'engròs, a nivell comarcal, la cosa no ha estat gaire diferent. Solidaritat ha passat a ser la segona força a la comarca.

El seu programa però, es basava principalment en la proclamació unilateral de la Independència en treure 68 diputats.
I ara què? En té 4, de diputats. A què es dedicarà durant aquests 4 anys? Perquè poc més conec del seu programa electoral. De fet, entro a la seva pàgina web, i el busco. No el trobo.
Quin projecte ha votat aquesta gent?
Em temo que no hagi votat el Laporta, per haver portat el F.C. Barcelona a les portades de tot el món com un gran club. Però també em ve al cap el què ha sorgit després del seu mandat, malgrat no ho he seguit tampoc gaire. Com estan els comptes del club? Com ho estarien els de Catalunya, si n'arribés a ser President?

O potser ha estat degut a un mal govern?
En sento queixes. Però no estic segura de què es queixen.
En matèries de joventut s'ha tirat endavant una llei per ajudar els joves en l'emancipació juvenil, en la participació, s'han obert borses joves d'habitatge arreu del país, s'ha..
O en termes de llengua i cultura, hi ha hagut l'aprovació de la Llei del Cinema per tal que no seguís passant com fins ara, que més del 97% de les pel·lícules estaven subtitulades o doblades únicament en castellà. O també el Pacte Nacional de la Immigració per garantir que l'acollida dels nouvinguts es vehiculés des de l'administració en català. O...

I parlant-ne un dia amb una amiga em preguntava tota estranyada:
- però per què no ho expliqueu que heu fet tot això?
- ...! No ho expliquem? O no ens deixen explicar-ho?

És el segon tripartit que ens ha fet mal?
Sí! Molt mal! Però tampoc ho acabo d'entendre. Es va fer president José Montilla. Un fill d'andalusos que viu a Catalunya i que té nom i cognom en castellà. Sí, d'acord. Però un home que parla en català (més o menys bé, com jo parlo més o menys bé el castellà). Un home, que malgrat ser el representant català d'un partit espanyolista, ha votat les lleis que des d'Esquerra s'han impulsat durant aquests darrers 7 anys.

Hauria estat millor quedar-nos a l'oposició?
Potser sí, però no ho descarto ni ho confirmo.
Entenc l'estratègia que es va adoptar, i en valoro tot el què s'ha aconseguit durant aquests darrers 4 anys, que sense estar a govern no s'haguessin portat a terme.

O la gent esperava que es pactés amb CiU i es fes a Artur Mas president?
De fet, també molts vots que potser amb anterioritat havien dipositat la confiança a Esquerra, aquesta vegada s'han dirigit a CiU, oi?
Ningú recorda el pacte de precisament el mateix Mas amb Zapatero, i la retallada de l'Estatut, oi?
Ningú recorda ja, el cas Millet, amb els imputats de CiU? Tots els diners robats...
I si han passat d'Esquerra a Convergència... que és que no volen la Indpendència? Potser sí que és cert que hi ha una part de la militància de Convergència que és sobiranista, però també n'hi ha una part que no ho és. I el partit, no ho és.
Em ve també el cap recordar quan després d'haver guanyat les eleccions, davant de càmera Mas reconeix que són humils en reconèixer la victòria per més del doble respecte el segon (vaja humilitat), i com acaba encomanant-se a Déu perquè també l'ajudi una mica. Déu?

Naturalment també nosaltres ens hem d'emmirallar.
No seré il·lusa.
Buscar els errors comesos. Clar que n'hi ha.
Saber en què ens hem equivocat.
Però som gent valenta. I gent honesta.

Avui m'he llevat convençuda de seguir dia a dia, com ho he fet fins ara. També gràcies a la confiança que encara més de 200.000 persones ens fa.
Amb aquest i en aquest projecte, perquè estic també, segura que és el bo.
Perquè el futur que vol per aquest país, és el millor que podria tenir.
Diuen que mica en mica s'omple la pica. Com la dita, anirem pas a pas per assolir-ho.
I ho farem! Ho assolirem!

Uns Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos!

*PD. Naturalment, tot el què consta en l'escrit és només la meva simple opinió.
El meu punt de vista. I com sempre, també estic disposada a escoltar, i sobretot respectar, altres opinions i punts de vista.