dijous, 25 de novembre de 2010

Que la violència no ens prengui la independència!

Penso en una societat justa.
Penso en una societat lliure.
Per a tots. Per a totes.
D'igual a igual.
Per ara, desgraciadament, no és més que un pensament. Que un desig. Que un somni.

Malauradament és un fet comú veure o sentir per les notícies que a tal lloc, o a tal altre, hi ha hagut un cas de violència de gènere. Que l'home ha matat la dona. Que un adolescent ha pegat a la seva jove parella. No cal anar gaire lluny a buscar-los. A Vic mateix, dos clars exemple ben recents.

Llegim la notícia, ens arronsem una mica, i seguim esmorzant. És un fet quotidià, del dia a dia. Malgrat la societat hagi avançat. Malgrat també dia a dia la gent estigui més conscienciada dels drets de les dones. Però per què cal dir els drets de les dones?

L'ideal seria dir el dret de les persones, oi?

D'igual a igual. Siguin dones, siguin homes, de raça blanca, de raça etiòpica, nascuts a Perú, nascuts a Igualada, catalanoparlants, castellanoparlants, homosexuals, heterosexuals, i un llarg etcètera, perquè tots, siguin com siguin, són persones. Som persones.

Persones que juntes formem la societat. I quin tipus de societat volem?

Una societat basada en el model patriarcal?
Una societat on l'home estigui per sobre de la dona? Per què?
Una societat on mentre la dona fregui els plats, ell es miri la tele tot prenent una cervesa?

No és aquest el model que jo vull, i per això ho recordo dia a dia.
Per això intento conscienciar la gent del meu entorn. Per això crec que el dia d'avui encara ha d'estar marcat en el calendari amb un cercle vermell, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. Per això també les JERC i Esquerra treballem. Perquè malgrat trobar-nos en plena campanya, demà sortim al carrer, a Vic, i reivindiquem el tipus de societat que volem.

Una breu performance sota el nom "No siguis el seu titella" per visualitzar el paper que juguen encara avui les dones en el sí d'algunes parelles. quines conseqüències pot comportar l'opció escollida; seguida d'una lectura de poemes.

Perquè malgrat no siguis tu a qui directament l'hi afecti, potser tens algú en el teu entorn que sí. I aquest algú et necessita!

Per eradicar qualsevol tipus de violència de gènere...
Que la violència no ens prengui la independència!

*Pots llegir un parell més d'articles interessants en aquest sentit. Un de la companya olotina Judit Ortigosa clicant aquí, i un altre del company de Cassà de la Selva, Pau Presas, sobre aquest altre enllaç! Així com també els diferents actes que es porten a terme arreu del territori i el manifest d'Esquerra i les JERC per a l'ocasió aquí!

2 comentaris:

  1. T'has adonat de l'esloguen (no sé com s'escriu noia!) que sense voler has escrit:


    Llegim la notícia, ens arronsem una mica, i seguim esmorzant! (una micona més treballat i és de deu points!).

    Resposta a les tres preguntes: NO (ampliat a x)

    I no fotis que ets de VIC!

    ResponElimina
  2. Mortadel·la, xiqueta!!!

    Doncs sí.. i en sóc conscient del què he escrit!
    No ho pensava com un eslògan..
    Podríem dir que és pervers que llegim sobre uns fets violents i pràcticament ni ens immutem perquè hi estem acostumats...
    Però crec que és així! I no m'agrada..!

    D'altra banda no, no sóc de Vic! Però hi visc! ;)

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)