visió de país!

Fa uns dies, concretament el 22 de juny a la nit, i coincidint amb la regeneració de La Flama del Canigó, símbol d'unitat dels Països Catalans, vaig anar a fer el cim. Vaig patir fred (molt fred!), però també vaig gaudir (molt!) de l'ambient que s'hi viu, de la convivència amb tot de gent que creu en Països Catalans, també gent de la Catalunya Nord, que a voltes costa entendre'ls, però que canten Els Segadors amb sentiment, vaig admirar-me de la quantitat de gent que fa grans travesses per portar la flama arreu (cada cas que vas coneixent mentre fas un cafè és de més sacrifici!). Indubtablement, un munt de gent (a les 12 de la nit devíem ser més de 200 persones dalt del cim... i un cim precisament no molt pla...) que està convençuda de la seva realitat.

És real que jo sóc catalana!

També vaig passar un cap de setmana a Mallorca. Voltant l'illa per aquí i per allà. Molt ben acollida pels companys i companyes mallorquines. Mallorquines, però catalanes. Catalanes que ho senten. Que ho saben. Que ho viuen.

És real que també són catalans!

Segurament per mi és més fàcil ser-ho.. el meu entorn hi és propici! A les illes, a la Catalunya Nord, al País Valencià, (a l'Alguer!).. les coses són més difícils! Les coses són com són, només cal mirar resultats electorals, escoltar notícies, escoltar autèntiques barbaritats... i precisament per això no ens en podem oblidar!!! No podem perdre una part de nosaltres mateixos perquè és sinònim a perdre la pròpia realitat!!!!!


L'Esperança, l'Anna, en Xiscu, la Maria, en Mateu, la Maria, l'Ulisses... són com jo; però viuen una mica més lluny!

El proper dissabte hi ha una manifestació! Important! Molt important!
Important perquè afecta a una part del nostre país, perquè ens retallen la dignitat. Però és important no oblidar que no volem seguir la via autonomista, és una realitat esbiaixada de casa nostra.
Jo ho tinc claríssim: Països Catalans.