fent cua...

Crec que a ningú li agrada massa haver de fer cues.
És curiós, per això, el què suscita pensar en haver de fer una cua, i que a més comporta que són estones perdudes.

Bé, potser no del tot!
Ara em ve al cap que tinc dos amics que porten uns 5 anys sortint junts i es van conèixer tot fent una cua.
I em ve al cap també recordar totes les estones que havia rigut amb un altre amic (molt de la broma) tornant de Barcelona amb cotxe i enmig d'alguna conversa parlant sobre les cues; ell afirmava que sempre n'hi havia algun que s'hi afegia sense saber de què anava la cosa sota la frase:
- hi deuen donar alguna cosa aquí..!

Però el què m'ha fet escriure aquesta entrada al blog, sobre les cues, és la tarda d'ahir.
Com la típica dominguera que surt de la ciutat de cap de setmana, vaig anar a la platja. I com una immensa majoria de vigatans i vigatanes, a Platja d'Aro.
Tornant vam tenir un enriolat viatge.

T'has preguntat mai, qui és el primer de la cua? És a dir, el qui anant amb cotxe fa la cua! Deu ser el típic que escolta per la ràdio el noticiari del trànsit:
- (veu des de l'helicòpter, en to radiofònic): L'AP7 està totalment col·lapsada! A partir de l'altura de Martorell hi ha aproximàdament uns 30 kms. de retencions direcció Barcelona. Els cotxes no avancen. Per ara, per això, no tenim notícia que hi hagi hagut cap accident. Seguirem informant.

I el tio deu flipar. Es deu pensar que l'enganyen! Deu pensar..:
- (ment del primer de la cua): Ai que estrany, és justament on estic jo, i no trobo ni un cotxe.. Es deuen haver equivocat.

I el tio, tan feliç! (i els 29,9 kms. de cua restants, maleïnt-lo!)