dimecres, 28 de juliol de 2010

sempre canviant

Tot i que dia a dia es canvia, hi ha moments a la vida que marquen uns inicis i uns finals d'etapa.
Fa un parell de dies una molt gran amiga em deia que d'aquest moment de la vida me'n recordaria sempre. Segurament tenia raó. Un àmbit no espera que l'altre estigui resolt per entrar també en canvi. La vida personal, laboral, política... hi ha moments en què tot es complica!

La política...
En quin moment estem? En quin moment ens trobem? Es precipiten coses, fets, actes, dia rere dia. I en quin sentit van?
Estic perplexa.
Després d'una ja pronosticada retallada de l'Estatut de Catalunya (i ja en van.. quantes?) per part del Tribunal Constitucional, centenars de milers de persones es mobilitzen per Barcelona i surten al carrer en la manifestació (probablement) més gran de la història del país. S'avança. O és només una impressió? Demostrem a les espanyes que som nosaltres. I punt. Nosaltres decidim.

Però és evident que ho hem de fer plegats. I d'això, curiosament, tothom n'és conscient, paradoxalment però, l'independentisme està més fragmentat que mai. En som conscients d'això? Cada dia apareixen nous partits, noves coalicions, nous personatges.. (personatges...!)

El passat dijous vaig assistir a la presentació per part de López Tena al bar La Terra de Vic per explicar què era, d'on i per què havia sorgit Solidaritat Catalana (l'actual). Sempre és bo estar informat, escoltar (escoltar és molt important!), intentar comprendre...
La idea de Solidaritat Catalana no és dolenta. En el fons buscar la força de tots plegats. Però des del meu punt de vista no és en aquest punt que s'ha de buscar, en el moment de crear una nova coalició de partits abans d'unes eleccions. Les decisions es prenen des del Parlament, i és en el Parlament on s'ha de sumar. Sumar per decidir. Però alhora, sent sincera, no me l'acabo de creure probablement per qui la presenta.
Quan la resposta que dóna López Tena a una pregunta que li adrecen és "benvinguts els oportunistes per la independència" evidentment per mi perd tota credibilitat. I que el públic assistent li aplaudeixi aquesta resposta...
M'aixeco de la cadira i me'n vaig.

El 10 de juliol em creia que estàvem al final d'una etapa: l'autonomista; i em creia que molt aviat en començaríem una de nova: la de l'Estat Propi.

Els fets que s'han anat succeïnt des d'aquell dia, malgrat les enquestes diguin que qui votaria sí a la independència en un referèndum independentista ratlla la majoria, m'allunyen de nou d'aquest canvi de cicle. Potser no serà per l'assoliment de la desitjada Independència, doncs, que me'n recordaré d'aquesta etapa!

3 comentaris:

  1. holaaaaa!! m'agrada el nou look del teu blog!!;) intentaré actualitzar el meu en breu!!

    A veure quan ens veiem.....

    Petoooooo

    ResponElimina
  2. beautiful blog..pls visit mine and be a follower.. thanks and God bless..

    http://forlots.blogspot.com/

    ResponElimina
  3. Cris bonica!!!!
    Demà et truco! ;p
    i ens veiem aquesta setmana!!!!!

    M'agrada que t'agradi? XD i el blog no és l'únic que ha canviat de look!!!! En el fons, el què diu l'entrada.. sempre canviant! (i seguirem fent-ho...!)
    Ja t'explicaré i et posaré el dia!!!

    Un petonàs! i fins demà passat, o l'altre, o el següent, o qui sap...! ;)

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)