descobrint el gran joc de pistes!

Era negra nit. Sortíem d'un interessant concert organitzat conjuntament des del VicJove i el VicDones, amb la col·laboració del Mas de Bigues. Cantant te n'aDONES. Un xic nervioses, situades ja al bell mig de la plaça Major. Comptant. Dubtant. Mirant. Dialogant. Quina n'era la resposta?

El dia següent. Encara més nervioses a l'hora acordada. Era l'hora de la veritat. Era l'hora de descobrir-ho. Una estranya resposta, però la més factible. Massa lluny?

Algunes voltes, però semblava que ens hi acostàvem.

Quina sensació més màgica en entreveure-ho finalment. Ja ho teníem. Ho havíem trobat. Aleshores, ja estàvem les dues enganxades.

Com va dir recordant l'eslògan d'aquell anunci: cuándo haces pop, ya no hay stop. No hi ha marxa enrere.

El títol d'aquesta entrada també podria ser "fent el freak pel món", o bé "en busca del tupper perdut", o simplement "el geoamagatall".

La veritat és que estic emocionada. Des d'ahir a la tarda, que vaig aconseguir trobar el primer geoamagatall que tinc un neguit al cos que em tempta a anar-ne a buscar algun altre ara mateix.

La sensació posterior: de satisfacció. La sensació extraordinària de marcar-te un objectiu -objectiu estrany, perquè no dir-ho-, i aconseguir-lo. I no és maco això?

Però explicaré una mica de què va, per tots aquells geomuggles que com jo fa una setmana, no hagin encara descobert aquest món paral·lel.

El geocaching, o traduït al català com a geoamagatall -tot i que a la viquipèdia ho trobo com a geocerca- és un gran joc de pistes "secret" que milions de persones de tot el món realitzen dia a dia. A qualsevol lloc hi ha un petit tresor amagat. A Rupit i els seus entorns mateix, n'he trobat ja uns quants per fer. Sentint-me un xic com una investigadora, aniré a descobrir el món!

A la imatge, el tupper trobat! Amb els petits tresors i el llibre de registre. Aquests dies n'he parlat amb vàries persones, animant-les a participar-hi. Ho extenc a tothom, benvinguts al món del geocaching!