divendres, 12 de març de 2010

em trucaven, i reia!

Ahir al vespre va ésser divertit...
veia que em sonava (millor dit, em vibrava) el telèfon, me'n mirava la pantalla, i era algun familiar, que em trucava!

És curiós! Em posava a riure!
En despenjar la majoria em deien el mateix -és avui, oi?- amb cert to d'intriga a la veu!

La resposta era clara, la millor de les meves rialles, i un sí taxatiu.
Ahir era Santa Òria! Sí, sí.. Òria!


Els tiets, cosins, pares, familiars propers... són els que porten més temps dient-me Glòria, i d'ençà d'un dinar familiar de fa un mig any que intenten acostumar-se a la nova nomenclatura (per dir-ho d'alguna manera!). Aquell dia tothom es va anotar quan era el sant (robant-li una mica el protagonisme a la tieta Isabel... que l'11 de març ella fa anys; clar que ella l'11 de setembre li va robar el protagonisme a en Marc, casant-se, ja que ell va néixer... XD)

Ara... el que m'ha fet més gràcia, el missatge que he llegit aquest matí en despertar-me:
Moltes felicitats, Òria, sort que he posat la data a un sudoku, ja me'n descuidava! Ho sento, és la falta de "costum" FELICITATS!

Com li agrada fer sudokus a la Montse...

ps. la veritat és que de cristiana jo, no gaire, però de celebrar coses, tant com puc... així que...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)