six months

Aquests 6 mesos podrien ser moltes coses. En podria explicar unes quantes. Malgrat el que podria indicar el seu nom, he fet (o intentat fer) més aviat tot el contrari. Com llavors em va dir un amic, ara (i des de llavors) formo part d'aquelles estadístiques de ninotets que surten als diaris i a les revistes, i és que avui, després de 6 mesos, segueixo a l'atur. Ho he confirmat (sí.. et fan confirmar el subsidi d'atur, com si no fos suficient haver-lo de patir! Bé, patir i no patir, que sóc sincera.. fins ara no he patit gaire!)

El problema arriba quan comences a veure que l'hortizó s'acaba. Que els mesos amb aquest subsidi (de fet, a partir d'avui mateix, ja en pateixo una reducció i cobro una miqueta menys) arribaran a la seva fi, perquè jo, després d'haver cotitzat els anys que ho he fet, em toquen només 10 mesos remunerats. I després d'aquests mesos, què? Busca't la vida, que de fet, és ja el què has d'estar fent!

Així que jo, de moment, seguiré cobrant l'atur, fins que aquest s'acabi, o fins que comenci a treballar! Demà, per exemple, tinc una entrevista de feina! I fa uns dies, una amiga m'enviava un correu electrònic amb l'oferta de la meva feina ideal (o com a mínim, els requisits que demanaven s'ajustaven a allò que he estudiat, i demanaven domini de programes que (més o menys, alguns més, i alguns menys) domino!)

Gent, que hi hagi sort!