Dues visions d'una mateixa cosa

2/4 de 6 de la matinada marquen les busques del rellotge. L'habitació resta un xic il·luminada per un tímid raig de lluna que penetra a través dels vidres. Una figura es mou silenciosa, a les fosques, i pràcticament de puntetes agafant el que troba al voltant del llit. Procura no despertar aquells que dormen. Encara en silenci, i amb tot dins la bossa, surt. Atravessa el passadís, observa l'altra habitació, també hi dormen. Sense fer soroll, en surt i baixa les escales arribant a la porta. És tancada. Instants després, ja al carrer, mira el cel on 4 estrelles s'hi dibuixen. Ningú. Comença a caminar i s'allunya d'aquella habitació on segurament, mai més tornarà.



2/4 de 6 de la matinada marquen les busques del rellotge. L'habitació resta un xic il·luminada per un tímid raig de lluna que penetra a través dels vidres. Em moc silenciosa, a les fosques, i pràcticament de puntetes agafant el que trobo al voltant del llit. La roba, la vaig deixar preparada. Procuro no despertar aquells que dormen. Encara en silenci, ho poso tot dins la bossa, i surto. Atravesso el passadís, observant que a l'altra habitació, també hi dormen. Sense fer soroll, en surto i baixo les escales arribant a la porta. Tancada. Instant després, ja al carrer, miro el cel on 4 estrelles s'hi dibuixen. No hi ha ningú. Començo a caminar i m'allunyo d'aquella habitació on segurament, mai més tornaré.

No és que estigui basat en un fet real, és un fet real. El vaig viure el passat diumenge 9 d'agost, i sortint així, a les fosques, negre nit, sola, amb gent encara dormint al meu voltant, i de puntetes, em vaig sentir com una lladre...
Sensacions...