diumenge, 14 de juny de 2009

l'optimisme s'encomana?

Va ésser una setmana -pensant-hi fredament- desastrosa.
Em vaig quedar sense feina. Em vaig quedar sense mòbil.
Però estava contenta. Estava feliç. Em sorprenia a mi mateixa.
Estic contenta. Estic feliç. Cada dia em sorprenc més.


Fa uns 3 anys, després de quedar-me sense feina, vaig arribar plorant a casa dels meus pares. No m'ho esperava, em va sorprendre, tenia un pis per pagar, i no sabia com. Havia d'acabar el projecte fi de carrera... Se'm presentava un futur incert!

Aquesta vegada ha estat diferent. Evidentment (i els que m'han vist darrerament ho saben), m'ho esperava, m'ho veia a venir. El moment, per això, no l'esperes mai, i el nus apareix inevitablement.
A diferència de fa 3 anys, no m'ho he agafat malament. Al contrari de plorar, m'he mirat el futur amb il·lusió, he començat per organitzar un bon sopar amb els companys (i d'altres, que són ja ex) de feina. Els trobaré a faltar. Molt. He rigut moltíssim amb ells i ella, m'han fet sortir una faceta meva que ni jo mateixa coneixia... (i que la gran majoria de gent desconeix)

Però de nou, aquesta etapa s'acaba, i en comença una altra.
Abans era més pessimista que ara, hi ha qui m'ha fet agafar el costum de mirar el costat positiu a les coses, potser és que m'ha encomanat part del seu optimisme. Ara em vénen el cap moltes de les frases que m'han anat dient aquests dies, i penso que a excepció del primer dia (d'aquell dilluns a la tarda i dimarts al matí) realment no em feien massa falta -clar que sempre s'agraeixen-!

Així que pensa que:
- quan es tanca una porta s'obre un portal!
- qui no s'anima és perquè no vol!
- parla, canta, balla, escriu, camina, perda't enmig d'una muntanya pensant, riu, mou-te...
- ja saps que les petites alegries són les que ens fan tirar endavant!
- els petits canvis són poderosos!
- això del mòbil, també ha estat un senyal!
- no et podia passar en un millor moment

I a mi, el que ara em ve el cap és: tu també, sigues feliç!
Irradia i encomana al teu voltant aquesta felicitat, que a vegades un somriure val un imperi, un petó, una abraçada... i sempre acostuma a estar a l'abast!

12 comentaris:

  1. clar que sí, home! vull dir dona... així m'agrada!!! que siguis feliç!! i que no perdis mai la teva faceta "psicòpatajerquiana" que hem conegut i que, moltes vegades, hem hagut d'aguantar per nassos!!!
    (però amb molt carinyo, eh...) un petó!! MUAAAAK!!!!

    ResponElimina
  2. El qui s'hauria d'animar és qui t'ha deixat sense feina, segur que ara està més fotut que just abans de dir-te adéu.
    Endavant les atxes, que deien els bestiotes del "medievo" ;)

    ResponElimina
  3. Marina!!!!
    hahahahah no et preocupis, no et "desempallagaràs" tan fàcilment de mi... sé on vius, recordes???
    I amb en randy i la shadow... bé, ja saps!!!! A més, aquest divendres... ufffff que Vic es prepari! ;)

    Jordi!
    Merci! Molt bona la frase! M'ha fet sentir bé! Però tu ja saps que m'ho esperava, i que tinc plans una mica bésties també! Però bé.. ja n'anirem parlant! (i treballant!)

    hehehe! i com em va dir ahir un amic.. aviat seré una personeta més d'aquestes que surten a les estadístiques de la crisi!

    ResponElimina
  4. No em surt res més que unes llàgrimes dels ulls i un GRÀCIES! et dic el mateix!

    ResponElimina
  5. Mois!
    hahahaha. Com que unes llàgrimes dels ulls? Espero que siguin de plorar de riure, tot i que ja saps que aquesta és la meva especialitat! ;p

    ResponElimina
  6. Què optimisme!? Òria deixa els porros!!!

    Ànims, que ara quan torni ja muntarem alguna empresa, encara que sigui il·legal.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  7. huas huas huas huas!
    Toni, fantàstic!!!!
    Doncs sí... m'apuntaré al calendari el dia que tornes per trucar-te! (Bé... no costa gaire de recordar... falten uns pocs dies!), re-editarem les parides, i t'ajudaré amb el monòleg (és a dir... que jo no parlaré!)
    huas huas husa!
    Fins ja!!! :p

    ResponElimina
  8. de riure...
    m'agradaria afegir un apartat al blog de l`òria que digues...
    Coses que dic (òria):
    Posem els intermitents¿?

    ResponElimina
  9. Mois, ets una cabrona!, però no descarto afegir-li aquest apartat... frases incoherents que es diuen, per exemple... ens van borrar les gomes!!! XD
    tot i que penso que aquestes frases perden la gràcia quan es treuen de context!!!!
    Però bé, aquí tancaré els intermitents! ;)

    ResponElimina
  10. Està bé això de sentir-se protagonista d'un moment històric... ;)))
    PS: per cert, diu en Clusell que les atxes no són atxes sinó ciris. Queda dit...

    ResponElimina
  11. Jordi.. no he entès allò de moment històric.. clar que la meva vida està plena de moments històrics! XDDDD

    i pel que fa a atxes... (segons el diec2):

    atxa (1)
    1 f. [LC] Ciri gran i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens.
    2 [LC] atxa de vent Metxa d’espart enquitranada que resisteix el vent sense apagar-se.
    3 [LC] endavant les atxes Expressió per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats, o la resignació que vagi endavant una cosa que voldríem evitar.

    atxa(2)
    f. [DE] Arma ofensiva cavalleresca, amb una certa semblança amb la destral, de la qual prengué l’origen.

    ResponElimina
  12. Oh! Òria! ho aprofitarem per anar de copes! per comprar, per dinar, per parlar... "No hay mal que por bien no venga"

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)