dissabte, 6 de juny del 2009

lògic.. o no!

No és el primer dia que explico alguna situació anecdòtica referent a claus, a poder entrar a casa. La d'ahir, per això, em fa riure. Sense voler-ho, a vegades, sen's plantegen jocs de lògica dins la pròpia vida. Algunes solucions (lògiques o no) només les podem trobar alguns éssers estranys, crec..

Ahir em quedava a dormir al pis d'un amic. 25 minuts abans de fer 5 minuts tard, ens estàvem organitzant. Ell i jo. Només teníem un joc de claus. Qui arribaria abans a "casa"? A quina hora? El segon (o segona) que arribés despertaria al primer (o primera) per tal que baixés a obrir l'altre/a?
Vam decidir, entre conyes, que en el jardí situat a l'entrada del bloc de pisos on viu, a Barcelona, just al costat d'una planta i amagades sota una fulla, deixaríem les 2 claus necessàries, la d'entrada, i la del 4t pis on ell viu. Qui arribés primer, entraria i tornaria a deixar les claus al mateix lloc, per tal que qui arribés segon, pogués entrar sense despertar l'altre.

Poc després ens fotíem a riure. Com ho feia el primer per obrir la porta de baix, pujar amb ascensor al 4t pis, entrar, i a la vegada deixar les claus de nou a fora? Ei, que la cosa es complica!
Ja faltaven només 20 minuts perquè jo arribés 5 minuts tard. Vam decidir que així ho faríem, que el primer obriria la porta de baix, pujaria amb ascensor al 4t pis, obriria la porta de bat a bat, baixaria corrent (amb entrada lliure al pis per qui el volgués visitar...), deixaria les claus a fora, i tornaria a entrar ràpidament abans no es tanqués la porta d'entrada principal, que a més, no tenia tope!
Faltant 15 minuts perquè fes 5 minuts tard, agafava el metro sense estar massa convençuda de si podria dormir tranquil·la en un llit d'aquell 4t pis, o acabaria dormint mig cargolada dins del meu cotxe, aparcat no massa lluny.
Instants després rebia aquest divertit missatge [copio literalment]:
ja u tinc! sagafen les dues claus, la de baix es deixa a sota la fulla, pujes a dalt i la clau dl pis es deixa a sota lalfombra dl vei d davant!

He arribat primera, 2 hores més tard del previst (¿la noche me confunde?). Les claus eren encara sota la fulla, he obert a baix, travant la porta amb el bolso per tal que no se'm tanqués, i amagant de nou la clau sota la fulla (la clau quadrada, sobretot!). He pujat amb ascensor, he obert la porta del 4t pis, i he amagat la clau sota l'alfombra del veí.

No he sentit arribar l'amic, suposo que ha vingut, suposo que ha entrat, suposo que quan he marxat a treballar, dormia. Després el trucaré, no fos cas que l'hagués deixat, sense voler-ho, fora de casa!

ps. potser algú es pregunta: per què l'alfombra del veí? perquè el meu amic no té alfombra!

3 comentaris:

  1. No sé, no sé... això de sense voler-ho?
    Compra-li una catifa vols, o una torratxa o no sé noia! algun amagatall més discret no?

    ResponElimina
  2. la meva pregunta és...però el segon, torna a deixar les claus i, per tant, es queden de la mà de déu fins l'endemà el matí...? perquè clar, ningú sap si és el primer o el segon fins que ha entrat i tancat la porta!!

    Ire

    ResponElimina
  3. Mortadel·la... doncs mira, fa pocs dies va ser el seu aniversari, m'hauré de plantejar comprar-li una alfombra!!!! ;p
    Però crec que va ser força distret, sobretot quan ho estàvem estudiant, i hi havia una família sencera rondant per allà!!!!!

    Ire... hahaha! Bona observació, però com que ens coneixes a tots dos, i saps que som molt bons (modèstia apart...), ho teníem tot estudiat i vam quedar que el primer que arribés feia, una perduda a l'altre!
    De totes formes, com que el primer només deixava una clau a sota la fulla, perquè l'altra era ja a dalt, sota l'alfombra, si només hi havia una clau, sabies que te la podies endur!!!!

    Però que genial l'estratègia.. i sobretot si tornes a quarts de 5 de la matinada... i veus el que beus! ;p

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)