dimarts, 26 de maig del 2009

a mi m'agraden les gregues!

Són les danses un reflex de la societat que les balla?
És una pregunta que em faig des de fa cert temps, de fet, just el temps que porto fent els cursets de "Danses d'arreu del món" que s'organitzen dins les diferents activitats dels Centres Cívics de la ciutat de Vic, i amb el mestre Ramon "Món" Cardona. Tafanejant una mica per internet, n'he trobat la seva -poc actualitzada- pàgina. Un tio interessant.

Abans, amb alguns amics anàvem a ballar quan en teníem ocasió. Ara, com més va més m'hi aficiono. Descobrir danses d'altres indrets, d'altres racons, d'altres països i també del nostre. Unes molt diferents de les altres. Totes fantàstiques.

A mi, m'agraden les gregues. Com La Margarita. Danses calmades, però amb un ritme que no para, com el mar, com aquell "Vaixell de Grècia" que de petita tocava amb la guitarra. Danses amb moviment, tot i ser un moviment pausat. Danses amb girs, amb salts, amb voltes, amb inclinacions. M'agraden.

Les danses búlgares o les turques són encara més dinàmiques. Tot el cos està en moviment sense parar. Saltant, sempre amunt i avall. Danses enèrgiques, cansades, inacabables. Danses que les acabes pràcticament esgotada. Algunes, difícils d'aprendre pels moviments tan ràpids i diferents.

Les danses bretones, les danses basques, les contradanses, les danses occitanes, les danses sèrbies, o les d'israel. També les catalanes. Qui no ha ballat una sardana? I una sardana curta (i no em refereixo a la durada de la sardana) ?

Cada país, cada poble, cada cultura, té les seves pròpies danses amb els seus ritmes. És per això que em pregunto jo si els grecs són calmats, i de moviments pausats; els búlgars o els turcs més enèrgics i dinàmics... El tipus de dansa que balla cadascú té a veure amb el tipus de societat? N'és un reflex?

El passat diumenge en "Món" tocava amb el seu grup Sants & Fot a la Plaça dels Màrtirs. Tot i el cansament acumulat a Port Aventura, no em vaig poder estar d'anar-hi a treure el cap. Realment la plaça estava plena. Molta gent de diverses edats, més joves i més grans, ens vam trobar per ballar. Sense saber-ne alguns (és fàcil aprendre'n), i també altres d'experts. Els balls folkies són un tipus d'activitats que aglutina gent molt diversa per divertir-se, per aprendre, per enriquir-se. En el vídeo, un trosset d'una dansa euskera similar al ball de bastons, però en aquest cas sense bastons, i sense massa dificultat, excepte quan s'accelerava el ritme de la música.



I pels que els agradi ballar, els interessi, i/o ho vulguin provar, el passat 3 de maig a Santa Creu de Jutglar es va donar el tret de sortida a la 17a edició del Cicle Solc 2009, que acaba el 2 d'agost a Oristà, portant la música tradicional i els balls típics per diferents indrets del lluçanès. Aquest proper dissabte, per exemple, a Sant Bartomeu del Grau.

4 comentaris:

  1. Les dances gregues son precioses...oh! un encant1

    ResponElimina
  2. has de provar la capoeira Òria!

    Jo crec que són més que un reflex de la societat... jo no he vist mai ningú ballant que digues una mentida, sempre expresses la teva forma de ser, i amb la capoeira és extraordinari com es nota!

    Cada dia m'incites eh! Que si les proves a gurb... ara això! Jo també vull fer-ho!!!! fins quan dura i aquestes coses?

    ResponElimina
  3. Mortadel·la!
    Sí, veritat? Tenen un ritme, un balanceig, una música... et fa sentir-ho!

    Toni!!! (que et vols canviar el nom a Toñi?)
    hahaha! Et convido a apuntar-te a tot allò que vulguis! i jo vindré a fer caramelles i teatre a Seva. Què et sembla? ;p
    La capoeira... no ho sé pas... potser és provar-ho...

    Ara.. i crec que amb en David n'havíeu parlat algun cop.. i anar-nos a tirar amb paracaigudes???
    Fa temps que en tinc ganes...

    Una abraçada a tots dos!!!

    ResponElimina
  4. com com com????? que véns a fer caramelles a Seva? Això no ho dius dos cops sense venir eh! Que som una secta, un cop has entrat l'has cagat!!!! Ei però tinc claríssim que t'encantaria.
    I la capoeira... jo crec que també, és un ball, una dansa, un ritual, una lluita, una conversa, una forma d'expressió, una cultura, és ser música, cantant... ;D

    I teatre, quan vulguis, que ja en tinc moltes ganes! Tinc una idea per aquest estiu... :S

    Paracaigudes... per mi sí,però quan tingui diners per gastar-me'ls amb això, ara mateix no puc... :S

    Petonàs!

    No em diguis Toñi, tinc aquest nom per a què la gent no em coneixi......................

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)