Som sempre iguals?

La pregunta la faig en sentit personal. Ens comportem igual, siguem on siguem, i estiguem amb qui estiguem? Si és que no, ens fa això incoherents i hipòcrites?

Sóc conscient que estic anant molt enllà, fent una reflexió força béstia a partir de dos fets anecdòtics i concrets que em vénen al cap.

El primer cas farà aviat un any, em va succeïr amb uns amics i amigues per la setmana santa del 2.008. Ens en vam anar a passar uns dies a Londres. De tant en tant ja ho fem això de viatjar. Estàvem tant tranquils al metro, asseguts uns davant dels altres, quan una amiga força observadora ens va fer adonar (parlant tranquil·lament en veu alta tenint la certesa que no ens entenien), que el noi que estava dret just a la porta, portava les mateixes sabates que en David. Dissimuladament (més o menys), tots i totes vam observar que tenia raó. Una noia que estava per allà al costat es va posar a riure. En veure-ho vam fer algun comentari, i a l’acte ens va respondre que sí, que també ens entenia, que era catalana. Unes parades més enllà, l’esmentada noia es va aixecar per sortir del metro, es va agafar de la mà del noi de les sabates i els dos ens van dir adéu. Ell, també ens havia entès. Nosaltres, amb cara circumstàncies.

Si enlloc de Londres haguéssim estat a Barcelona, mai sen’s hauria acudit de parlar en veu alta d’altres persones que estiguessin en el nostre entorn. Sóc sincera, segurament ho haguéssim fet igual, però en veu baixa, dissimulant, menys descarats….

L’altre fet és el d’aquest proper cap de setmana. Carnaval, carnestoltes. A mi personalment és una festa que m’agrada, i molt! Sempre he acostumat a viure-ho plenament, a disfressar-me, a posar-me en la pell d’altres persones (tal com ho faig també en el teatre, però sense estar dalt d’un escenari). O potser és que tot es converteix en un gran escenari?

Divendres, en una data tan assenyalada per mi, (i és que falten només 3 dies!), seré a Torelló, el Carnaval de Terra Endins, disfressada (o hauria de dir disfressat?), i dissabte, altra vegada!

Ara estem immersos en el procés de confecció d’ambdues disfresses, i és que com sempre, anem a última hora. La d’aquest dissabte havia de complir 3 condicionants: que fos pràctica de portar, que sen’s veigués de lluny, i que es pogués mullar.

Ens hi veurem?

ps. a la imatge, un jersei que venien a Londres, al Camden Market, que
no deixa de fer-me pensar en Carnaval...