El llibreter de Kabul

Les sabates del cap-burca desapareixen entre les altres en un dels estrets ponts per a vianants que travessen el riu sec. Una mica més enrere les sandàlies de la germana s'han quedat empresonades entre la gentada. [...] Buscar les sabates de l'altra és impossible, i encara menys aturar-se i mirar al voltant. [...] No aconsegueixen veure-s'hi. [...]
De l'altre costat del riu, hi ha tres burques que caminen buscant-se l'un a l'altre.

Cito unes frases que fa uns dies em van cridar l'atenció.
No se m'havia acudit mai pensar com, sota el burca, dues dones pel carrer i enmig d'una gran gentada es podien reconèixer. La única manera, el calçat.

Una de les reflexions extretes de la lectura que avui mateix he acabat. Un llibre totalment recomanable i fantàstic per conèixer una mica més una cultura i una forma de vida tan diferent a la nostra, l'afganesa, i en un moment tan important com després de la caiguda del règim talibà.

La història, relatada per Asne Seierstad, relata de primera mà la vida d'una família de Kabul amb qui l'autora va tenir ocasió de conviure durant unes setmanes. Vàries històries personals es van entrallaçant, algunes d'amors prohibits, d'altres de matrimonis de conveniència, també d'empresonaments i robatoris, de morts i sobretot sempre present l'aïllament de les dones a la societat.

Un llibre que et fa pensar en la manera de viure d'allà, però també de la d'aquí. Evidenment les distàncies són enormes, però buscant una mica per la xarxa et trobes que en segons què, potser no ho és tant de diferent.

ps. 5 dies....