dimecres, 28 de gener de 2009

Única!


S'ha de reconèixer, la meva companya de feina és única. No hi ha dia, que per algun motiu o altre, em passi uns minuts rient i fins vessant alguna llàgrima.

Fa uns dies que tenim la impressora nova, a la feina, i el color imprès no acaba d'ésser el desitjat, així que avui he volgut trucar a la casa on ens la van vendre. Ella, que és qui té els telèfons, me n'ha dictat el número de telèfon. Sorpresa, m'he trobat que em responia el contestador de ràdio Manlleu, mentre la veia a ella, a través del final de l'ull, com no parava de riure.

Al cap d'una estona, havent deixat jo el paquet de xiclets damunt la taula, m'ha demanat si li'n donava, amb un somriure als llavis tot curiós. Tan sols obrir el paquet, n'he sapigut el per què.

De veritat, és única! És ella! Si mai no treballo al costat seu, la trobaré a faltar molt.

8 comentaris:

  1. Que bona!
    Aquests xiclets són boníssims!. Llàstima que no pugui agafar-ne un des d'aquí. A la meva noteta hi posaria: "i ara jo"

    ResponElimina
  2. COMUNICAT URGENT!!
    EN EL PARTIT D'AVUI DIA 29 DE GENER DEL 2009 QUE JUGA EL BARÇA, L'ÒRIA ESTÀ A SOBRE GRADARIA AMB 1 PANCARTA DIENT: "prou horror a gasa". ESTIGUEU AL CAS!
    GRÀCIES A TOTS.

    ResponElimina
  3. cabrona!!!!!!
    i a sobre, no és aquest el text de la pancarta... seràs...!!!!! XDDDDD
    t'hi aproximes, però no és del tot aquest... ara ho hauràs de mirar per la tele, per esbrinar-ho!!!

    ResponElimina
  4. un punt, un puntazo vaja, estar així a la feina!

    ResponElimina
  5. òria:
    posa aquest acudit la setmana que ve:
    s'obra el taló i es veu una taronja gegant.
    nom del cantant?


    El tronjón!

    ResponElimina
  6. Ohhh! ho llegeixo tard! i a sobre em perdo el partit... i la pancarta de l'Òria!!!!!!!

    ResponElimina
  7. l'Òria és un ratolinet.

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)