Única!

S'ha de reconèixer, la meva companya de feina és única. No hi ha dia, que per algun motiu o altre, em passi uns minuts rient i fins vessant alguna llàgrima.

Fa uns dies que tenim la impressora nova, a la feina, i el color imprès no acaba d'ésser el desitjat, així que avui he volgut trucar a la casa on ens la van vendre. Ella, que és qui té els telèfons, me n'ha dictat el número de telèfon. Sorpresa, m'he trobat que em responia el contestador de ràdio Manlleu, mentre la veia a ella, a través del final de l'ull, com no parava de riure.

Al cap d'una estona, havent deixat jo el paquet de xiclets damunt la taula, m'ha demanat si li'n donava, amb un somriure als llavis tot curiós. Tan sols obrir el paquet, n'he sapigut el per què.

De veritat, és única! És ella! Si mai no treballo al costat seu, la trobaré a faltar molt.