divendres, 23 de gener de 2009

Mens sana in corpore sano!

Qui és que no ha sentit alguna vegada la cita "Mens sana in corpore sano"?

Ahir ho pensava sortint del gimnàs. Feia una eternitat que no hi anava. Fins i tot vaig fer números. Per força havia d'aprofitar la classe perquè ràpidament vaig arribar a la conclusió que tenint en compte el temps que feia que no hi anava, però pel contrari, sí pagava, valia uns 240 € la classe...

Així que amb molta força de voluntat, i amb certs dubtes, després d'uns 10 minutets de bici vaig entrar a la classe d'step. Li havia comentat a la monitora si seria gaire durilla... La veritat és que em va encantar. Vaig a un gimnàs discret, petitó, casolà, per sentir-m'hi com a casa; poqueta gent, tothom al seu ritme, però sense parar. Així ho vaig fer.

Després dels tres quarts de rigor, l'inici dels estiraments. Suaus però efectius. El final de la classe? Apoteòsic* (algú dirà que estic sonada). Amb la cançó de Beethoven, Claro de Luna. Per mi, la millor cançó que ha existit mai. La cançó de la que tinc les partitures permanenment posades davant del piano que ara ja mai toco. La cançó que va fer que sortís del gimnàs, amb més vitalitat de la que hi havia entrat.



*Apoteosi: En una representació de gran espectacle, escena final i més brillant.

2 comentaris:

  1. Però Òria? 240 euros la classe? No t'has equivocat? Escolta piuleta, he de parlar amb tu i no sé com carai fer-ho... es que no veig l'adreça per enlloc...

    ResponElimina
  2. Anna bonica!!!! No em vaig equivocar no... Feia tant de temps que no hi anava, que si sumava tots els mesos... plaffff! Castanya! XD

    Et deixo un comentari en el teu blog, amb l'enllaç del meu correu electrònic, val??? ;p

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)