divendres, 9 de gener del 2009

Dies

Hi ha dies tristos. Dies en què per més blanc que estigui l'entorn, tot es veu negre. Dies estranys. Per alguns. Per d'altres no.

Dies en què et planteges coses. Et fas preguntes. Interiorment. De tota índole. Busques respostes. No les trobes. No hi són? Decideixes decidir. Però estàs susceptible. L'entorn t'influeix. Massa.

Abandonar? Potser sí. Rendir-te.

2 comentaris:

  1. Rendirte... a que ?
    Mira, soc gran, parat, sense ajuda, i amb pocas ganes de tirara endevant, pero, val la pena rendirse ?, dilluns començo a buscar feina... ja saps... l'ultim que es pert es l'esperança.
    Tu ets jove, no et rendeixis mai, okis ?
    Que no m'enteri que tas rendit bonica o em sentiras !

    ResponElimina
  2. Bon dia!
    Si et sóc sincera m'ha emocionat aquest missatge! I també et diré que amb la primera frase has donat en el clau! "Rendir-te... a què?" Hi ha moltes coses en la que una es pot rendir, però mai a la vida! Això ho tinc més que clar! Aquest tipus de rendició és de cobards, crec jo. I més quan tens casos pròxims de persones que no han pogut triar i un destí injust se les ha emportat! Tinc una esquela en un prestatge de l'habitació on posa (més o menys), que ell va decidir arriscar-se per viure plenament la vida, que és l'elecció que ell va fer, i que en va gaudir, no es va cansar i sempre la va disfrutar! Que els demés, que encara podem, el prenguem com a exemple!

    Però això no treu que una persona no massa optimista (ho reconec) pugui passar uns mals dies, i en determinats temes decideixi rendir-se!

    Una abraçada, i gràcies! ;p

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)