dimarts, 6 de gener del 2009

que què m'han portat els reis?

Un cotxe! El meu.

Avui ja per necessitat, com fos, havia de recuperar el meu cotxe. Me'n vaig veure distanciada a causa d'un fenomen meteorològic fa uns dies, concretament 11, el 26 de desembre i Sant Esteve, data en la que m'esperaven a casa els avis en un dinar familiar. No va poder ser. Vaig haver de marxar, com qui diu, per cames...

Segurament degut a causa del mateix fenomen meteorològic, potser no era el millor dia per anar-lo a buscar, tenint en compte que recomanaven no agafar el cotxe si no era imprescindible. Tenien raó, i ho he pogut constatar quan he vist que a causa de la neu acumulada a la carretera, per més que premia el gas i anant en primera, el cotxe no es movia de lloc... Realment ho he passat malament. Durant uns instants les cames m'han tremolat. Sort que puc dir que sóc una bona conductora (sempre modèstia apart...).

Feia dies que tenia mono de cotxe, ganes de conduir (en tinc l'hàbit, i m'agrada). Des que em vaig treure el carnet, ara ja fa una mica més de 6 anys, estava acostumada a anar amb un seient sota el cul, a tenir-lo sempre a la meva disposició per fer el que volgués fer... i aquests dies... sort que eren aquests dies!

Però ara ja tinc el cotxe aparcat al garatge, ja torna a estar a les meves mans. Potser no és el millor cotxe, però és el meu!

2 comentaris:

  1. Em sembla que això dels cotxes (que encara que el nostre no sigui el millor, ens l'estimem com si fos de la família) li passa a tothom. La veritat és que a mi conduir no m'apassiona, ho faig per necessitat i si vaig al seient del costat, millor; però poc després que em tregués el carnet, el meu pare es va vendre el cotxe que teníem (un Fiat Punto de color verd, del qual sempre ens queixàvem perquè no acabava de funcionar mai bé), i va ser tot un drama... encara ara el recordem amb afecte i l'anomenem "el nostre Punto"!

    Aix... quin rotllo he deixat anar! Però és que el teu escrit m'hi ha fet pensar!!

    ResponElimina
  2. Hola Òria! Neva, neva i neva i no para de nevar... Colgats de neu aquests dies i de fred. Llar de foc, llibres, dinars, sopars, amics i engripades (quatre dies de llit)...ja parlarem! Una abraçada.

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)