talment com criatures...

Ja hem tornat.
Ja he tornat.

Aquests dies he estat esplèndida, o això em deia un amic dissabte al vespre. El meu nivell d'acudits, de gràcies i de bromes, rondava el 7 sota zero. M'he aclimatat bé amb la temperatura que ens acompanyava arreu de la Vall d'Aran.

Com jo, el cap de setmana ha estat esplèndid. Una d'aquelles escapades que fem tot sovint (i quan a més, podem). Recordo la de l'any passat a Arnedillo, o els dies a Peníscola, i sense oblidar les visites a Bilbo o Donosti... i ja pensem en la següent, que no tardarà a arribar.

Aquesta vegada hem anat a visitar el fred, la neu, el glaç. Hem anat a fer el pallasso (això si que no és cap novetat), i hem aprofitat per a més, fer una mica d'exercici.

Enmig de grans, espectaculars i cars cotxes, el nostre saxo s'enfilava per la carretera que porta a Baqueira Beret, per dur-nos al punt de partida de l'excursió prevista amb les raquetes de neu. Envoltats de blanc. I enmig del silenci, nosaltres, talment com criatures...

ps. La tremolor del video és degut a que durant el camí d'anada la càmera se'm va espatllar, i només ha funcionat correctament, quan li ha donat la gana.. (i parlant de gana, que bona l'olla aranesa!)