dijous, 11 de desembre de 2008

la puntualitat és un art!

Em considero una persona puntual, i com a tal, m'agrada la puntualitat. Malgrat això, amb el pas del temps (i mai més ben dit) també he canviat.




Recordo fa un temps (que ja comença a ser considerable), quan vivia a Rupit i quedava amb els amics al Merma, que arribava sempre molt d'hora. Era previsora, i marxava ràpid de casa, uns minuts abans del que caldria, per si de cas...

-em trobava un accident
-hi havia molta boira, i havia d'avançar a poc a poc
-era un diumenge a la tarda, i em trobava caravana (si... venint de Rupit, també es pot trobar caravana!)
-havia d'anar al darrere de l'autobús escolar
-o altres mil casos possibles

Normalment, no solia passar res d'això, i llavors arribava al lloc acordat entre 5 i 10 minuts abans. Els amics i amigues, que vivien a llocs més propers, arribaven a l'hora que havíem quedat, i alguns fins i tot 5 o 10 minuts tard.
Resumint, jo m'acabava esperant uns 20 minuts.

Ara, vivint a Vic, els dies que quedem al Merma sóc la que arriba 5 minuts tard. No em cal fer previsions per si em passa quelcom baixant les escales de casa, travessant el carrer i travessant la plaça, així que sempre hi vaig amb el temps just... i per massa just, acabo fent tard.

Crec que això només em passa en els casos del Merma. A la feina normalment hi arribo 5 minuts abans (potser perquè he d'agafar el cotxe i torno a ser previsora). Quan tinc alguna reunió o similar, procuro arribar a l'hora (tenint en compte que treballo, i a vegades m'és impossible plegar abans).

I pensant en l'hora, ara em ve al cap que fa uns dies que vaig sense rellotge, i és que se m'ha espatllat la corretja dels dos que tenia (un possible regal de nadal...).

També fa un parell de dies vaig descobrir un rellotge català. El vaig trobar divertit i original. Una bona iniciativa, ara que cada cop més s'està perdent l'hora catalana. Sentint-ho molt, però reconec que cada cop més, la dic menys.

4 comentaris:

  1. veus, tu ets el Ying i jo el Yang en aquest sentit de la puntualitat...

    ResponElimina
  2. Hola, he arribat al teu bloc a traves del de l'Isaac Peraire i no puc marxar sense deixar-te un comentari... l'estona que he perdut esperant-me, perque la gent no arriba a l'hora!! Sempre qui arriba tard 'es qui viu m'es a prop d'on es queda...

    I aixo del rellotge catala m'ha fet molta gracia! :-) Ara estic al Canada (i em costa escriure amb teclat sense accents...) i l'altre dia li vaig explicar a una amiga com deiem l'hora en catala; primer, va dir que erem molt estranys, pero al cap d'una estona, li va trobar la logica!

    ResponElimina
  3. M'ha encantat el post d'avui! Felicitats. Jo l'hora la dit sempre en Català!!! Fins aviat. Una forta abraçada.

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)