la puntualitat és un art!

Em considero una persona puntual, i com a tal, m'agrada la puntualitat. Malgrat això, amb el pas del temps (i mai més ben dit) també he canviat.




Recordo fa un temps (que ja comença a ser considerable), quan vivia a Rupit i quedava amb els amics al Merma, que arribava sempre molt d'hora. Era previsora, i marxava ràpid de casa, uns minuts abans del que caldria, per si de cas...

-em trobava un accident
-hi havia molta boira, i havia d'avançar a poc a poc
-era un diumenge a la tarda, i em trobava caravana (si... venint de Rupit, també es pot trobar caravana!)
-havia d'anar al darrere de l'autobús escolar
-o altres mil casos possibles

Normalment, no solia passar res d'això, i llavors arribava al lloc acordat entre 5 i 10 minuts abans. Els amics i amigues, que vivien a llocs més propers, arribaven a l'hora que havíem quedat, i alguns fins i tot 5 o 10 minuts tard.
Resumint, jo m'acabava esperant uns 20 minuts.

Ara, vivint a Vic, els dies que quedem al Merma sóc la que arriba 5 minuts tard. No em cal fer previsions per si em passa quelcom baixant les escales de casa, travessant el carrer i travessant la plaça, així que sempre hi vaig amb el temps just... i per massa just, acabo fent tard.

Crec que això només em passa en els casos del Merma. A la feina normalment hi arribo 5 minuts abans (potser perquè he d'agafar el cotxe i torno a ser previsora). Quan tinc alguna reunió o similar, procuro arribar a l'hora (tenint en compte que treballo, i a vegades m'és impossible plegar abans).

I pensant en l'hora, ara em ve al cap que fa uns dies que vaig sense rellotge, i és que se m'ha espatllat la corretja dels dos que tenia (un possible regal de nadal...).

També fa un parell de dies vaig descobrir un rellotge català. El vaig trobar divertit i original. Una bona iniciativa, ara que cada cop més s'està perdent l'hora catalana. Sentint-ho molt, però reconec que cada cop més, la dic menys.