Passar els dies deixant transcórrer el pas del temps, seguint el que el destí ens marca, ja sigui bo o dolent, i amb la convicció que no hi ha alternativa a tot allò que ens passa. Ser simples espectadors de la nostra pròpia vida.
També es pot ser partícep. Viure per viure. Intentar canviar les coses. No resignar-se i moure's davant les adversitats que es presenten. Cada dia hi ha moltes coses a fer, només falta tenir la voluntat de voler-les fer.
"I digueu, i digueu el que vulgueu
que la vida són dos dies i a mi no mel's traureu. Que potser jo semblo estrany que potser sóc un malalt però m'he acostumat a viure com si hagués de morir demà."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)