feliç

"Voldries quedar algun dia per fer un cafè o el got?

És que tinc una pregunta per tu...

Com és que sempre estàs tan feliç?

Ara necessito més que mai aprendre'n una mica."

Així, d'entrada. Un missatge via whats app. I jo amb uns ulls com plats.

I no de postres, eh.. Plats dels grans. Gairebé com aquells dels restaurants en els que t'hi serveixen de tot i de res alhora.

Instintivament em refaig la pregunta:

- Feliç, jo?

I just després em ve un record nítid, de no fa gaire, de no fa més d'un mes.

Una cala de nit, el cel serè i estrellat, i després d'algunes hores, enmig d'una nova conversa, una pregunta:

- Però tu què vols ser de gran?

- Jo? Feliç.

Així de senzill i complicat alhora.