Un dia d'hivern a Vic

Alguns racons deu tenir de bells i bonics la ciutat de Vic perquè any rere any la boira ens faci visita, s'instal·li i ens faci companyia durant una bona temporada.


Potser la Plaça Major, tan quadrada però acollidora, amb cadascun dels edificis que la rodegen d'alçada i color distint al del seu costat; potser el Temple Romà, tan imponent i noble enmig de carrerons estrets i desdibuixats; o potser, més que Vic, els vigatans.

La qüestió és que avui, amb més calma de la que m'és habitual, he sortit del llit (no m'he fixat si amb el peu esquerre) i abans que res, he obert les cortines. Un ambient gris i trist impregnava els cotxes que impacients, parats davant del semàfor esperaven. Un calfred m'ha recorregut de dalt a baix. Ha arribat la boira, he pensat, i amb ella, el fred.

Boira: Extensió més o menys gran d'aire que porta en suspensió partícules petitíssimes d'aigua provinents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera, especialment quan forma una capa extensa tocant a terra i reduint la visibilitat horitzontal a menys d'un quilòmetre.
Tipus de boira: boira baixa, assolada o aterrada, boira encelada, boira gebradora, boira pixanera, ploranera o roinera, boira terrera, boira d'advecció i boira marítima.

Diccionari de la llengua catalana. Segona edició.
Institut d'Estudis Catalans.