De tant en tant va bé fer el burro, i com que ahir en tenia ganes, essent prop de les 9 del vespre vaig agafar el telèfon per trucar la companya perfecte per l'ocasió. Anem a sopar (juntes) esporàdicament, un cop al mes, o depenent de la disponibilitat de cadascuna. Normalment ens és difícil trobar el dia. Ahir tan sols despenjar el telèfon em va dir: -que vols anar a sopar?-. Perfecte!
Ens trobàvem 5 o 10 minuts després i decidíem anar a sopar a El Bohemi, potser perquè una mica d'esbojarrades i bohemies "ho som" les dues. Aquesta, si més no, devia ser la impressió que va tenir el cambrer, de nosaltres.
Instants d'aquests s'han d'aprofitar i valorar. Massa mals moments i desil·lusions ens porta la vida com per deixar passar moments de rialles i felicitat.
òria: ahir et vaig deixar una nota d'una senyora que volia que la truquessis pel tema del marbre.La vas veure?
ResponEliminaara vinc, m'ha dit en Manel que pugi. Després continuem aquesta conversació.
ResponEliminal'oria portava la camisa del reves!!
ResponEliminaXurri!!!!!!!!!
ResponEliminaja veig k tot va tirant (més bé o malament però tirant!!!) jo per aki molt bé..ara mateix està plovent a fondo...i em sembla k ja no pararà fins la primavera...
petonssssss
IRENE