L'aplec a Santa!

Amb son encara darrere les orelles, i amb els pantalons nous posats (tailandesos i també un xic estranys), m’he llevat per anar a Santa, tal com hem anomenat (i abreviat) sempre a casa en parlar de Santa Margarida, la casa dels meus avis, i on la meva mare va créixer de ben petita.

Tradicionalment i de fa molts anys (no podria concretar quants) el primer diumenge de setembre se celebra l’Aplec a Santa Margarida. No només la família (avui reunits uns 20), sinó també la gent de Sant Martí Sescorts (crec que avui eren uns 80) puja primer a missa, després a dinar, i finalment acaba la jornada amb uns quants jocs.

Com era d’esperar, de família he arribat la última (no tenia intenció d’anar a missa) quan ja tots els cosins i cosines, tietes i tiets feia estona que la feien petar. 

M’agrada veure com algunes tradicions (potser més de pobles de tradició ramadera) es segueixen portant a terme, tot i que és cert que l’assistència cada cop és menor. També he de puntualitzar que durant l’esmentat aplec a Santa es realitzen dues festes paral·leles (digueu-nos separatistes). Per una banda, la festa de la meva família (és dels dies que hi ha l’intent de reunir-nos tots i totes, ja que ara, pel moment, s’han acabat batejos, comunions i casaments), per l’altra, la del poble de Sant Martí. Nosaltres, la fem a dins de casa, unint dues grans taules al porxo; el poble a fora amb una gran arrossada a l’esplanada del costat de la bassa. En alguna edició anterior, per casualitats de la vida i per amistats, havia fet un mixt entre ambdues festes, les havia viscut un xic totes dues. 

Avui m’he alegrat de veure de nou tota la família (o gairebé tota, faltava un cosí i una cosina!!!); i sobretot, que després de molt i molt de temps, la família Illamola resident a Rupit, hi fos al complet.

*Imatge extreta d'internet (no actual), de Santa Margarida.