fent país

Avui és d'aquells dies que fa goig sortir de casa, és la nostra diada! M'omple d'orgull veure balcons i finestres plenes de senyeres i sobretot d'estelades. La meva, avui compleix un any! Fa just un any que dia rere dia oneja orgullosa en el balcó de casa (i de fet, ja comença a estar força descolorida).

Després d'un dia esgotador que va començar com qualsevol altre per anar a treballar, ahir vaig modificar un xic els meus horaris per tal de poder ser present també a la Marxa dels Vigatans. Després d'hissar l'estelada (amb una mica de retard, com era previsible) a l'ajuntament de Masies de Roda, vam anar cap a Roda de Ter per fer l'ofrena a Bac de Roda, i a continuació i ja a la plaça, llegir El Manifest, el Romanç (aquí em va tocar a mi interpretar-ne una part... sempre m'enreden per fer quelcom!) i tots junts cantar els Segadors. Amb els ànims dels Grallers de Manlleu, vam iniciar la caminada sortint la columna Bac de Roda direcció a Vic. Una petita parada a Sant Jordi, i seguir el camí per arribar a destí. Cal dir que era una columna que feia goig, prop de 50 persones fent camí, i visualitzant un seguit d'estelades fent rua. Per mi, haver participat en els actes, i haver fet tota la caminada (uns 8 quilòmetres) em feien sentir realment bé (tot i que hi ha qui em va dir, a l'arribada, que feia mala cara..XD ).

Tota la gent en marxa i amb les torxes enceses, passant pels carrers del Casc Antic, la veritat és que emociona i fa posar la pell de gallina. Veure el poble unit!

Però la nit no va acabar aquí, ja que d'una amiga que feia dies que no veia va sorgir la proposta d'anar a Carpes, on com cada any se celebra la diada amb l'hissada de la senyera més llarga de Catalunya, els balls dels Gegants de Prats de Lluçanès (si no recordo malament, en Vicenç i l'Àgata) i acompanyats dels Grallers d'Avinyó.

Una mica més descansada ja, avui m'he llevat, he sortit al carrer, el primer que he vist, a part d'orgulloses banderes (que per cert, a Rupit el ple a l'Ajuntament va decidir oposar-se a la petició de penjar l'estelada), ha estat l'ofrena floral a Bac de Roda (hi visc al davant!). Però això no acaba aquí. Ara em dirigeixo a Barcelona, a la part de manifestació que pugui, seguint la ronda de concerts, i dormint allà, per marxar demà cap a Tàrrega. La fira de teatre al carrer!

Fent país, arreu del país!