Vers de Nadal de la família Illamola

Ja en fa dos anys

que amb molt d'afany

es va fer un poema-refrany

però quina llàstima!: va ser un desengany.

La Montse Rafart pensava

que algú la desafiava,

les regnes agafava

i alguna cosa ens explicava.

Va ben disfrutar

tot fent l'animal,

i ben distreta no es va queixar

damunt d'un pedestal.

Aquest any hi tornem

amb ganes i il·lusió,

ja que sentir-vos riure volem

amb tota la nostra bona intenció.

Que ningú se senti ofès

si no l'hem encertat

just passar una estona divertits

ha estat la nostra voluntat.

Doncs avui que és Sant Esteve

tenim la reserva del dinar

feta a Santa Margarida

com ja era d'esperar.

De novetats tots n'hem viscut

i "tíos-abuelos" hem esdevingut,

que amb la Marina i en Miquel

ens va arribar en Biel.

L'Àngel que es vol millorar

no ho té pas del tot clar,

cada cert temps un accident laboral

el deixa sense treballar de forma temporal.

En Lluís pare finalment ha trobat

una bona feina que el té ben ocupat,

és transportista amb un llarg horari marcat

que de la família el té bastant apartat.

Mentrestant la Montse Rafart

al gimnàs la tenim apuntada,

per tenir una escultura ben refinada

i a l'estiu lluïr una figura estilitzada.

En Lluís junior les ganes d'estudiar ha acabat

i al curs pont s'ha apuntat

tres dies a classe ha anat

i la resta, una festa ha muntat.

Tot i que l'Agustí se'ns ha jubilat,

no té massa hores lliures

quan no està fent un camió de gelats

està amb el nét fent-li somriures.

La Dolors de Rupit i no pas de Pruit,

ara treballa a Ca l'Estrella i no a La Fontana

on fan gran tiberis ben cuits

i ella sense amanides passa gana.

La Marina i en Miquel

ben divertits estan amb en Biel,

no descansen ni un sol dia

però molt feliços estan amb la seva companyia.

En Biel que ha fet un any

ja ha après a caminar

i espavilat observa al seu voltant

per aviat saber parlar.

L'Òria a Manlleu l'han fitxada

que a Tendències l'han contractada,

s'ha posat de nou a treballar

i a l'interiorisme es torna a dedicar.

Sense pastís d'aniversari en Pep es queda

ja que mai acaba de tenir clar

ni quantes espelmes l'hi toquen

ni quants anys ens fa.

I la Dolors de Vic que se'ns atipa

però no pas perquè tingui gana

just que del Miramarges no tira

els croissants que queden durant la setmana.

Entre Calldetenes i Pamplona

en Josep i la Lorena estan ubicats,

fent d'arquitecte tècnic i de fisioterapeuta

els tenim ben atrafegats.

I en Marc i la Judit

a Taradell s'han instal·lat

després de mirar pisos a Vic

viure al poble veí han acordat.

En Pere de l'esquena ens pateix

i és que ningú es mereix

tenir un mal pitjor

i que res li calmi el dolor.

L'Abel cansat d'esperar s'apanya

mentre la Isabel acaba de trotar,

ben feliç ell agafa la canya

i se'ns en va a pescar.

Diuen que en Killian Jornet es vol retirar

quan la tieta Isabel ha vist entrenar,

fent la Rupit-Taradell en sis hores cinc minuts

a molts nois va deixar ben muts.

La nostra infermera Cristina ha viatjat

ben contenta a les illes Maurici,

nou dies amb l'Àlex al costat

ja ha tingut un bon caprici.

I el que viu més estressat

és l'Edu buscant feina atabalat,

però sí que ha trobat una administrativa

que li fa bona companyia.

A Vilaporta van treballant

entre alguna sotregada

que la Montse ha anat cuidant

en Pep amb la cama enguixada.

En Jordi de Vilaporta

les pràctiques ja ha finalitzat

i la Núria, ben alegra,

el volant del cotxe ja ha agafat.

Una nova feina de transportista

en Xevi content ha començat,

i el primer dia per sorpresa

lluny, a Salamanca, l'han enviat.

La Gemma al tiet Xevi va enamorar,

i si més hores amb ell vol passar,

darrera seu haurà d'anar

quan ell vagi a entrenar.

I avui sort n'hem tingut

que dos més de Vic han vingut,

la Pepita i en Josep Maria

ens han portat més alegria.

I nosaltres, ben il·lusionades,

esperem que us hagi agradat,

després de dir quatre animalades

aquest vers ja s'ha acabat.

Butlletí 1, SOM Vic

Fa uns mesos que sóc vigatana, també de papers. M'hi he empadronat, vull dir.

I quan vius en una ciutat, si en tens ganes, penso que hi ha moltes maneres de participar per tal de millorar-la, o com a mínim intentar-ho. Aquesta que presento a continuació, i en la que més o menys m'he implicat, (n'he fet el grafisme i el disseny) n'és una.

És un butlletí dividit en varis àmbits i temàtiques, i en el que un grapat de vigatans i vigatanes que participen i viuen directament aquests àmbits i temàtiques en el seu dia a dia, n'han escrit articles d'opinió per proposar idees per fer de Vic una ciutat encara millor. Us convido a fer-hi un cop d'ull. 

començant...

Vols canviar el món. I diuen que voler és poder.

Vols. Però no saps com.
Algun dels sistemes que creies més adequats comença a fer aigües, i fins i tot potser, a perdre el sentit.

I tu, essent com ets, vols canviar el món.

I just unes vuit setmanes abans vas descobrir, al punt mig d'un equilibri entre casualitat i incertesa, el teatre dels oprimits.
Sessió a sessió, més et captiva.
Fins i tot interpretant, és difícil canviar un món reduït.

Començant...

aquest any, el meu 12è consecutiu, tanco el cercle!

Som dimecres, 11 del matí, i a diferència dels dos darrers anys, no tinc els nervis a flor de pell (malgrat en tinc, de nervis).
Enguany em toca tancar el cercle, i anar-hi -més o menys- simplement d'espectadora!

Tanco un cercle, que en el meu cas m'ha permès viure un projecte extraordinari des de tots els punts de vista, i nivells d'implicació possibles.

En les meves primeres 4 edicions, i encara essent una adolescent, vaig viure l'Acampada Jove junt amb amics i amigues, emborratxant-me (per què negar-ho), jugant a l'UNO a la tenda, dormint poques hores, coneixent gent, i retrobant-me amb coneguts d'aquí i allà. Sempre que trepitjo els carrers d'Arbúcies i de Sant Celoni, és inevitable recordar les estones que hi vaig passar. Simplement vivint "des de fora" l'Acampada Jove.

Les següents 4 edicions era compaginar horaris. Unes estones estava amb els amics amb qui compartia tenda, diversió i concerts, i d'altres estones les passava treballant de forma voluntària amb magnífics companys i companyes de JERC. Un parell d'anys a les barres, on tinc un especial record de la Laura afònica, atenent la gent amb un cartellet de cartó, on especificava begudes per un costat, i per l'altre donava les gràcies; i un parell d'anys treballant als mòduls de gírgoles, amb la Dolors Martín al capdavant, i on recordo amb especial il·lusió el llarguíssim llistat de sinònims que ens van dir de la moneda del festival  (pingüins, fredolics, doraemons, etc.). 4 anys amb moments i estones molt diferents, coneixent una mica més la realitat del projecte. I coneixent també, una nova vila, la de Montblanc.

L'edició del 2010 el treball propi a l'Acampada Jove es va redimensionar. Treballant ja a la Seu Nacional de les JERC, la perspectiva era diferent, molt diferent. Durant els dies de l'Acampada vaig estar d'encarregada d'un dels mòduls de gírgoles, però el treball previ el vaig viure dies abans.

Un treball que vaig veure altament incrementat durant les 2 darreres edicions. El projecte de l'Acampada Jove és immens. Quan estàs al cas de tot el què s'ha de fer, tot el què comporta, els treballs ja no són dies abans, són mesos abans. Recordo els centenars de trucades amb l'Àlex. I els 3 dies que dura el festival, és una mínima part del projecte. Els 2 darrers anys els recordo amb una barreja de nostàlgia i de tristesa, amb un sabor agredolç. De tristesa per no tenir el suficient temps per viure-ho com els altres, de tristesa per no poder compartir estones amb els companys i companyes per falta de temps, per tot el què havia de fer. De nostàlgia per tot el què aconsegueixes, per la dimensió que pren, per totes les activitats que es fan, i la felicitat que aconsegueixes de la gent que ho viu. De nostàlgia, perquè saps que ets una de les peces que fa possible aquest projecte, que en formes part.

Aquest any tanco el cercle, la 12a edició de l'Acampada que viuré, ho faré des d'una nova perspectiva. Des de fora. Des de fora, però seguint-ho des de ja fa dies. Des de fora, però havent demanat que em permetin viure-ho una mica, mica, des de dins.

L'Acampada Jove és un projecte immens. És el projecte político-musical més important dels Països Catalans, i que aquesta sigui la seva 18a edició, és senyal que el què dic no és cap tonteria!

Ens hi retrobem!

Vic i les colles!

Com en edicions anteriors, enguany es va convocar un concurs per escollir el cartell de la Festa Major de Vic.

Seguint els condicionants que marcava (temàtica de Vic i de Festa Major, que aparegués la creu de Sant Miquel, així com les dates de la Festa Major d'enguany), aquest és el cartell que vaig presentar.