tag:blogger.com,1999:blog-26495277939722877512024-02-19T05:07:16.366+01:00[ò]...perquè després d'un estiu, sempre en ve un altre...[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.comBlogger261125tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-54531011058410075862014-01-02T12:56:00.001+01:002014-01-02T17:12:23.149+01:00Vers de Nadal de la família Illamola<div style="text-align: center;">
Ja en fa dos anys</div>
<div style="text-align: center;">
que amb molt d'afany</div>
<div style="text-align: center;">
es va fer un poema-refrany</div>
<div style="text-align: center;">
però quina llàstima!: va ser un desengany.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
La Montse Rafart pensava</div>
<div style="text-align: center;">
que algú la desafiava,</div>
<div style="text-align: center;">
les regnes agafava</div>
<div style="text-align: center;">
i alguna cosa ens explicava.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Va ben disfrutar</div>
<div style="text-align: center;">
tot fent l'animal,</div>
<div style="text-align: center;">
i ben distreta no es va queixar</div>
<div style="text-align: center;">
damunt d'un pedestal.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Aquest any hi tornem</div>
<div style="text-align: center;">
amb ganes i il·lusió,</div>
<div style="text-align: center;">
ja que sentir-vos riure volem</div>
<div style="text-align: center;">
amb tota la nostra bona intenció.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Que ningú se senti ofès</div>
<div style="text-align: center;">
si no l'hem encertat</div>
<div style="text-align: center;">
just passar una estona divertits</div>
<div style="text-align: center;">
ha estat la nostra voluntat.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Doncs avui que és Sant Esteve</div>
<div style="text-align: center;">
tenim la reserva del dinar</div>
<div style="text-align: center;">
feta a Santa Margarida</div>
<div style="text-align: center;">
com ja era d'esperar.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
De novetats tots n'hem viscut</div>
<div style="text-align: center;">
i "tíos-abuelos" hem esdevingut,</div>
<div style="text-align: center;">
que amb la Marina i en Miquel</div>
<div style="text-align: center;">
ens va arribar en Biel.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
L'Àngel que es vol millorar</div>
<div style="text-align: center;">
no ho té pas del tot clar,</div>
<div style="text-align: center;">
cada cert temps un accident laboral</div>
<div style="text-align: center;">
el deixa sense treballar de forma temporal.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
En Lluís pare finalment ha trobat</div>
<div style="text-align: center;">
una bona feina que el té ben ocupat,</div>
<div style="text-align: center;">
és transportista amb un llarg horari marcat</div>
<div style="text-align: center;">
que de la família el té bastant apartat.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Mentrestant la Montse Rafart</div>
<div style="text-align: center;">
al gimnàs la tenim apuntada,</div>
<div style="text-align: center;">
per tenir una escultura ben refinada</div>
<div style="text-align: center;">
i a l'estiu lluïr una figura estilitzada.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
En Lluís junior les ganes d'estudiar ha acabat</div>
<div style="text-align: center;">
i al curs pont s'ha apuntat</div>
<div style="text-align: center;">
tres dies a classe ha anat</div>
<div style="text-align: center;">
i la resta, una festa ha muntat.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Tot i que l'Agustí se'ns ha jubilat,</div>
<div style="text-align: center;">
no té massa hores lliures</div>
<div style="text-align: center;">
quan no està fent un camió de gelats</div>
<div style="text-align: center;">
està amb el nét fent-li somriures.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
La Dolors de Rupit i no pas de Pruit,</div>
<div style="text-align: center;">
ara treballa a Ca l'Estrella i no a La Fontana</div>
<div style="text-align: center;">
on fan gran tiberis ben cuits</div>
<div style="text-align: center;">
i ella sense amanides passa gana.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
La Marina i en Miquel</div>
<div style="text-align: center;">
ben divertits estan amb en Biel,</div>
<div style="text-align: center;">
no descansen ni un sol dia</div>
<div style="text-align: center;">
però molt feliços estan amb la seva companyia.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
En Biel que ha fet un any</div>
<div style="text-align: center;">
ja ha après a caminar</div>
<div style="text-align: center;">
i espavilat observa al seu voltant</div>
<div style="text-align: center;">
per aviat saber parlar.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
L'Òria a Manlleu l'han fitxada</div>
<div style="text-align: center;">
que a Tendències l'han contractada,</div>
<div style="text-align: center;">
s'ha posat de nou a treballar</div>
<div style="text-align: center;">
i a l'interiorisme es torna a dedicar.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Sense pastís d'aniversari en Pep es queda</div>
<div style="text-align: center;">
ja que mai acaba de tenir clar</div>
<div style="text-align: center;">
ni quantes espelmes l'hi toquen</div>
<div style="text-align: center;">
ni quants anys ens fa.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I la Dolors de Vic que se'ns atipa</div>
<div style="text-align: center;">
però no pas perquè tingui gana</div>
<div style="text-align: center;">
just que del Miramarges no tira</div>
<div style="text-align: center;">
els croissants que queden durant la setmana.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Entre Calldetenes i Pamplona</div>
<div style="text-align: center;">
en Josep i la Lorena estan ubicats,</div>
<div style="text-align: center;">
fent d'arquitecte tècnic i de fisioterapeuta</div>
<div style="text-align: center;">
els tenim ben atrafegats.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I en Marc i la Judit</div>
<div style="text-align: center;">
a Taradell s'han instal·lat</div>
<div style="text-align: center;">
després de mirar pisos a Vic</div>
<div style="text-align: center;">
viure al poble veí han acordat.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
En Pere de l'esquena ens pateix</div>
<div style="text-align: center;">
i és que ningú es mereix</div>
<div style="text-align: center;">
tenir un mal pitjor</div>
<div style="text-align: center;">
i que res li calmi el dolor.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
L'Abel cansat d'esperar s'apanya</div>
<div style="text-align: center;">
mentre la Isabel acaba de trotar,</div>
<div style="text-align: center;">
ben feliç ell agafa la canya</div>
<div style="text-align: center;">
i se'ns en va a pescar.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Diuen que en Killian Jornet es vol retirar</div>
<div style="text-align: center;">
quan la tieta Isabel ha vist entrenar,</div>
<div style="text-align: center;">
fent la Rupit-Taradell en sis hores cinc minuts</div>
<div style="text-align: center;">
a molts nois va deixar ben muts.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
La nostra infermera Cristina ha viatjat</div>
<div style="text-align: center;">
ben contenta a les illes Maurici,</div>
<div style="text-align: center;">
nou dies amb l'Àlex al costat</div>
<div style="text-align: center;">
ja ha tingut un bon caprici.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I el que viu més estressat</div>
<div style="text-align: center;">
és l'Edu buscant feina atabalat,</div>
<div style="text-align: center;">
però sí que ha trobat una administrativa</div>
<div style="text-align: center;">
que li fa bona companyia.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
A Vilaporta van treballant</div>
<div style="text-align: center;">
entre alguna sotregada</div>
<div style="text-align: center;">
que la Montse ha anat cuidant</div>
<div style="text-align: center;">
en Pep amb la cama enguixada.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
En Jordi de Vilaporta</div>
<div style="text-align: center;">
les pràctiques ja ha finalitzat</div>
<div style="text-align: center;">
i la Núria, ben alegra,</div>
<div style="text-align: center;">
el volant del cotxe ja ha agafat.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Una nova feina de transportista</div>
<div style="text-align: center;">
en Xevi content ha començat,</div>
<div style="text-align: center;">
i el primer dia per sorpresa</div>
<div style="text-align: center;">
lluny, a Salamanca, l'han enviat.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
La Gemma al tiet Xevi va enamorar,</div>
<div style="text-align: center;">
i si més hores amb ell vol passar,</div>
<div style="text-align: center;">
darrera seu haurà d'anar</div>
<div style="text-align: center;">
quan ell vagi a entrenar.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I avui sort n'hem tingut</div>
<div style="text-align: center;">
que dos més de Vic han vingut,</div>
<div style="text-align: center;">
la Pepita i en Josep Maria</div>
<div style="text-align: center;">
ens han portat més alegria.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I nosaltres, ben il·lusionades,</div>
<div style="text-align: center;">
esperem que us hagi agradat,</div>
<div style="text-align: center;">
després de dir quatre animalades</div>
<div style="text-align: center;">
aquest vers ja s'ha acabat.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheodnzv1CGwoVRkSVIdAPFK9_vamoD_YAmNUJM9P-wWDrTnWX31hy8BANQCTVzi1qqp2Dg9cEzSp30shye2a0dzKbkVB-1cBrir20fUrXHjtOWnpOqb1T1i-8SVnLR__sBGtZU8e0Itr6E/s1600/IMG-20131229-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheodnzv1CGwoVRkSVIdAPFK9_vamoD_YAmNUJM9P-wWDrTnWX31hy8BANQCTVzi1qqp2Dg9cEzSp30shye2a0dzKbkVB-1cBrir20fUrXHjtOWnpOqb1T1i-8SVnLR__sBGtZU8e0Itr6E/s320/IMG-20131229-WA0000.jpg" width="240" /></a></div>
<br />[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-42268150510727409762013-11-30T11:56:00.004+01:002013-11-30T12:06:34.152+01:00Butlletí 1, SOM VicFa uns mesos que sóc vigatana, també de papers. M'hi he empadronat, vull dir.<br />
<br />
I quan vius en una ciutat, si en tens ganes, penso que hi ha moltes maneres de participar per tal de millorar-la, o com a mínim intentar-ho. Aquesta que presento a continuació, i en la que més o menys m'he implicat, (n'he fet el grafisme i el disseny) n'és una.
<br />
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
És un butlletí dividit en varis àmbits i temàtiques, i en el que un grapat de vigatans i vigatanes que participen i viuen directament aquests àmbits i temàtiques en el seu dia a dia, n'han escrit articles d'opinió per proposar idees per fer de Vic una ciutat encara millor. Us convido a fer-hi un cop d'ull. </div>
<div style="text-align: center;">
<div style="margin: 8px 0px 4px;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" allowtransparency="" frameborder="0" height="272" scrolling="no" src="//v.calameo.com/?bkcode=002635018069025c02966" style="margin: 0 auto;" width="420"></iframe><br />
<div style="margin: 4px 0px 8px;">
<br /></div>
</div>
[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-80476975342726991702013-11-28T11:49:00.000+01:002013-11-28T11:49:17.410+01:00començant...Vols canviar el món. I diuen que voler és poder.<br />
<br />
Vols. Però no saps com.<br />
Algun dels sistemes que creies més adequats comença a fer aigües, i fins i tot potser, a perdre el sentit.<br />
<br />
I tu, essent com ets, vols canviar el món.<br />
<br />
I just unes vuit setmanes abans vas descobrir, al punt mig d'un equilibri entre casualitat i incertesa, el teatre dels oprimits.<br />
Sessió a sessió, més et captiva.<br />
Fins i tot interpretant, és difícil canviar un món reduït.<br />
<br />
Començant...[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-51244343470752135282013-07-17T11:22:00.002+02:002013-07-17T11:43:31.088+02:00aquest any, el meu 12è consecutiu, tanco el cercle!Som dimecres, 11 del matí, i a diferència dels dos darrers anys, no tinc els nervis a flor de pell (malgrat en tinc, de nervis).<br />
Enguany em toca tancar el cercle, i anar-hi -més o menys- simplement d'espectadora!<br />
<br />
Tanco un cercle, que en el meu cas m'ha permès viure un projecte extraordinari des de tots els punts de vista, i nivells d'implicació possibles.<br />
<br />
En les meves primeres 4 edicions, i encara essent una adolescent, vaig viure l'Acampada Jove junt amb amics i amigues, emborratxant-me (per què negar-ho), jugant a l'UNO a la tenda, dormint poques hores, coneixent gent, i retrobant-me amb coneguts d'aquí i allà. Sempre que trepitjo els carrers d'Arbúcies i de Sant Celoni, és inevitable recordar les estones que hi vaig passar. Simplement vivint "des de fora" l'Acampada Jove.<br />
<br />
Les següents 4 edicions era compaginar horaris. Unes estones estava amb els amics amb qui compartia tenda, diversió i concerts, i d'altres estones les passava treballant de forma voluntària amb magnífics companys i companyes de JERC. Un parell d'anys a les barres, on tinc un especial record de la Laura afònica, <a href="http://youtu.be/H0BxSYQjicU">atenent la gent amb un cartellet de cartó</a>, on especificava begudes per un costat, i per l'altre donava les gràcies; i un parell d'anys treballant als mòduls de gírgoles, amb la Dolors Martín al capdavant, i on recordo amb especial il·lusió el llarguíssim llistat de sinònims que ens van dir de la moneda del festival (pingüins, fredolics, doraemons, etc.). 4 anys amb moments i estones molt diferents, coneixent una mica més la realitat del projecte. I coneixent també, una nova vila, la de Montblanc.<br />
<br />
L'edició del 2010 el treball propi a l'Acampada Jove es va redimensionar. Treballant ja a la Seu Nacional de les JERC, la perspectiva era diferent, molt diferent. Durant els dies de l'Acampada vaig estar d'encarregada d'un dels mòduls de gírgoles, però el treball previ el vaig viure dies abans.<br />
<br />
Un treball que vaig veure altament incrementat durant les 2 darreres edicions. El projecte de l'Acampada Jove és immens. Quan estàs al cas de tot el què s'ha de fer, tot el què comporta, els treballs ja no són dies abans, són mesos abans. Recordo els centenars de trucades amb l'Àlex. I els 3 dies que dura el festival, és una mínima part del projecte. Els 2 darrers anys els recordo amb una barreja de nostàlgia i de tristesa, amb un sabor agredolç. De tristesa per no tenir el suficient temps per viure-ho com els altres, de tristesa per no poder compartir estones amb els companys i companyes per falta de temps, per tot el què havia de fer. De nostàlgia per tot el què aconsegueixes, per la dimensió que pren, per totes les activitats que es fan, i la felicitat que aconsegueixes de la gent que ho viu. De nostàlgia, perquè saps que ets una de les peces que fa possible aquest projecte, que en formes part.<br />
<br />
Aquest any tanco el cercle, la 12a edició de l'Acampada que viuré, ho faré des d'una nova perspectiva. Des de fora. Des de fora, però seguint-ho des de ja fa dies. Des de fora, però havent demanat que em permetin viure-ho una mica, mica, des de dins.<br />
<br />
L'Acampada Jove és un projecte immens. És el projecte político-musical més important dels Països Catalans, i que aquesta sigui la seva 18a edició, és senyal que el què dic no és cap tonteria!<br />
<br />
Ens hi retrobem![ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-91411361352057812732013-06-18T17:06:00.003+02:002013-06-18T17:06:53.088+02:00Vic i les colles!<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Com en edicions anteriors, enguany es va convocar un concurs per escollir el cartell de la Festa Major de Vic.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Seguint els condicionants que marcava (temàtica de Vic i de Festa Major, que aparegués la creu de Sant Miquel, així com les dates de la Festa Major d'enguany), aquest és el cartell que vaig presentar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9OVRdSsL4HlnlDfB6wJq2lvVR4TufvZyv1bToeceHm3I-on9SEtHQ4LPnJYrWxNE3Or4t6iBvhA2gBGnVlGL5TuHuBjLdkYpOLU8l4QXPb53kpBrMyfS4uAVpJtWRtkfTEqoWUmMEkmA2/s1600/cartell+Festa+Major+2013+Vic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9OVRdSsL4HlnlDfB6wJq2lvVR4TufvZyv1bToeceHm3I-on9SEtHQ4LPnJYrWxNE3Or4t6iBvhA2gBGnVlGL5TuHuBjLdkYpOLU8l4QXPb53kpBrMyfS4uAVpJtWRtkfTEqoWUmMEkmA2/s400/cartell+Festa+Major+2013+Vic.jpg" width="282" /></a></div>
<br />[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-11134566239780591022013-06-01T19:00:00.004+02:002013-06-01T19:04:41.268+02:00tot "zumbant"Fa unes setmanes que els divendres al vespre vaig zumbant. Així, literalment.<br />
No estic massa convençuda que l'expressió sigui correcta, però lligada a l'activitat a què fa referència, a mi, i pel meu blog, ja m'està bé.<br />
<br />
<u>Zumbant</u>. Faig zumba.<br />
No ho faig sola, ho faig amb una amiga. I també amb un grapat de noies. I un únic noi.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFXtfSp3E5aSS0N08d-1ZF2BoGICfmocRbpzw3JnA2TcuWiVcNUBJXK2N0Sq7UJRpWvGO_koy23Zv2nu8GsVbpc1IPM6fu59u55sV9XJV-KmyihX7yvEJsaXjDkAvczGSQme9hipBJcJpI/s1600/zumba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFXtfSp3E5aSS0N08d-1ZF2BoGICfmocRbpzw3JnA2TcuWiVcNUBJXK2N0Sq7UJRpWvGO_koy23Zv2nu8GsVbpc1IPM6fu59u55sV9XJV-KmyihX7yvEJsaXjDkAvczGSQme9hipBJcJpI/s320/zumba.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Imatge de la classe del passat divendres 31 de maig de 2013</span></div>
<br />
És una activitat sana, alhora que activa i divertida.<br />
Divertida perquè es fa amb ritme, movent la pràctica totalitat del cos, amb coreografies de ball, i amb gràcia.<br />
La gràcia suposo que també depèn de la monitora que porta la classe.<br />
<br />
Però també divertida, per les anècdotes que passen (o potser que ens passen a la meva amiga i a mi, que riem, i riem, i plorem de riure)...<br />
<br />
Al cap i a la fi, jugues a seguir el rei. Tot allò que faci el rei, ho fas tu. L'imities.<br />
I no només ho fas tu, ho fa tota una classe de 29 noies i 1 noi.<br />
I el rei, que ja està (molt més!!!) acostumat a fer exercici que la resta, sense ser-ne molt conscient es dirigeix cap a l'equip de música, just per baixar una mica el volum. I a l'instant 29 noies i 1 noi, es dirigeixen amb efecte mirall i sense seguir el ritme de la música, cap a la paret. I 2 d'aquestes noies, es posen a riure, i a riure sense parar.<br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<div style="text-align: right;">
<i><span style="font-size: x-small;">(*Com moltes situacions d'aquest tipus, he de reconèixer que és molt diferent llegir l'anècdota, que viure-la. Però amb un petit esforç d'imaginació...)</span></i><br />
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
La meva humil recomanació? Fes zumba o qualsevol activitat de l'estil! T''ho passaràs bé, alhora que faràs exercici!</div>
</div>
<br />[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-20296775194664954602013-05-29T18:00:00.002+02:002013-05-30T11:09:57.886+02:00#VeusDunaGeneracióPer motius personals, en el moment de l'emissió del documental que annit programava TV3 no em trobava davant de l'aparell de televisió, així que en arribar vora les 12 de la nit a casa vaig resseguir el meu <i>timeline</i> de Twitter per descobrir les opinions que havia suscitat, a l'espera de poder-lo mirar.<br />
<br />
Em va cridar l'atenció un tuit del <a href="https://twitter.com/marcespigisbert">Marc</a> que deia així:<br />
<blockquote class="tr_bq">
"El grau de frustració a #veusdunageneracio deixa ben aixafat. Igual de trist és, que cap dels entrevistats entén qui són els veritables culpables"</blockquote>
<br />
He de reconèixer que em va deixar intrigada. I avui, en tenir una estona he aprofitat per descobrir-lo. Potser ha estat l'ordre del guió del documental que m'ha portat a emfatitzar aquest aspecte, i a donar-li la raó, ja que acaba amb les reflexions dels diferents entrevistats sobre l'actual sistema i sobre la política.<br />
<br />
"Que ens representi un desnonat, i sabrà com canviar les coses, i serà gent que lluitarà pels drets de la gent del carrer"<br />
"Tardarem a sortir de la crisi, a no ser que la gent decideixi fer alguna cosa"<br />
"Ens costa reaccionar, estem al límit de reaccionar"<br />
<br />
Són algunes de les frases que he sentit, i que m'han deixat una mica perplexe.<br />
M'agradaria saber a qui han votat tots els entrevistats a les diferents eleccions.<br />
M'agradaria saber també, si han votat a consciència, si s'han llegit algun programa, si..<br />
<br />
Jo també pertanyo a aquesta generació a qui l'hi toca viure un moment difícil, que he estudiat per acabar treballant (ara mateix tinc aquesta sort) amb un salari tan just que em fa anar a fer el got amb amics sense poder fer el got..<br />
<br />
I veig que el sistema en el què vivim té defectes, i està clar també que hi ha partits amb casos de corrupció, és evident<br />
Però també sé que ja hi ha un grapat de gent que intenta canviar les coses (ho dic per experiència de coneguts meus). I no pas ara, que estan molt fotudes, sinó que fa una pila d'anys.<br />
<br />
Tardarem a sortir de la crisi, a no ser que la gent decideixi fer alguna cosa!? És que hi ha molta gent que fa molts anys que hi intenta fer alguna cosa, però a qui no s'ha donat el recolzament necessari, i sense aquest recolzament, la oportunitat corresponent.<br />
<br />
La democràcia és important, i prendre-se'la de forma seriosa també.<br />
Vols canviar les coses!? D'acord!<br />
Implica't, informa't, coneix... No esperis a que ho canviïn per tu!<br />
<br />
*PD. Clicant a continuació l'enllaç del documental, amb els extres: <a href="http://www.tv3.cat/veusdunageneracio">Veus d'una generació</a>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-74950155306120053292013-05-09T11:43:00.000+02:002013-05-09T12:11:32.295+02:00Menjant cous cous... Però cous cous de l'autèntic!Jo estava ben convençuda que el preparava bé.<br />
Just tal com indicaven les instruccions de la capsa.<br />
Doncs no.<br />
<br />
Ho vaig descobrir aquest passat dilluns, tot conversant amb la Fàtima. Ella és de Nador, i fa uns 5 anys que viu a Vic. A banda de fer curs de català, participa en el programa de <a href="https://www10.gencat.cat/pres_volull/AppJava//">voluntariat lingüístic</a>. Ara amb mi. N'havia fet un altre amb anterioritat.<br />
<br />
L'hi agrada cuinar. I jo amb ella descobreixo una cuina diferent.<br />
Entre dolços i pastissets, ambdues vam confluir en el cous cous. La meva sorpresa va ser enorme (bé, tampoc cal exagerar) quan vaig saber que no tenia idea de com es prepara. I és que té un procediment de 3 fases: damunt d'aigua bullent (així que al vapor), a continuació amb aigua freda, i anar fent a base de contrastos fins a 3 vegades.<br />
Dilluns vinent tornem a tenir hora de conversa. I em convida a dinar. Farà cous cous.<br />
Descobriré també el gust autèntic, el cous cous autèntic.<br />
<br />
Participar en un voluntariat lingüístic (o en varis) és enriquidor per ambdues parts. La Fàtima pot parlar cada vegada millor el català, a partir de practicar-lo, i alhora jo aprenc d'altres cultures (i de fet, ja sé una mica més de Marroc, de Moldàvia, de Ghana...).<br />
Conèixer gent, sempre és interessant.[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-15063295770193251742013-04-22T12:57:00.000+02:002013-04-22T12:57:02.197+02:00la meva targeta urbana!Deu fer un mes aproximadament que la tinc. I això que va sortir abans de Nadal.<br />
<div>
Una de dues: o estava despistada, o tenia massa feina.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Però donat que ja sóc vigatana oficial, també tinc la meva <a href="http://www.targetaurbana.cat/">targeta urbana de la ciutat</a>.</div>
<div>
He de reconèixer que és una bona idea per promocionar el petit comerç i de proximitat. Cada cop que m'he de comprar alguna cosa (i hi penso), em miro el<a href="http://targetaurbana.cat/botigues.php"> llistat d'establiments</a> que formen part de la iniciativa, i així sé que m'enduc descomptes en les properes compres que hi realitzi.</div>
<div>
Ah, i alhora, participo <i>de facto</i> en diferents sorteigs i promocions.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
No sóc la única que pensa que ha estat una bona idea. De fet a inicis d'aquest mateix mes va rebre un galardó d'iniciativa innovadora comercial. Una amiga estava a la cerimònia (tota elegant) d'entrega del premi. Aquí en<a href="http://www.vic.cat/news/la-targeta-urbana-de-vic-rep-el-premi-d2019iniciativa-innovadora-comercial"> pots llegir la notícia</a>.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
És una iniciativa important alhora per reactivar l'economia de molts petits establiments que passen per moments baixos a causa de la forta competència que les grans superfícies comercials els fan. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Així que et proposo: siguis de Vic, siguis d'Osona, siguis comprador, siguis establiment, compra i promociona petit comerç amb la targeta urbana!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigTA24W2kJljQEMzUxue9Le5_O4cWx5FZ6u1ruHrSSKQsPyMPHj8E6tB4rh6y6Ylwo59AOK20cPl38UxYrpUBSsUa7SrHflRwcYTOcwtTRvhcIlte-0-JRmlAY0kcwCoNX5QymqAmWOF0M/s1600/targeta+urbana+Vic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigTA24W2kJljQEMzUxue9Le5_O4cWx5FZ6u1ruHrSSKQsPyMPHj8E6tB4rh6y6Ylwo59AOK20cPl38UxYrpUBSsUa7SrHflRwcYTOcwtTRvhcIlte-0-JRmlAY0kcwCoNX5QymqAmWOF0M/s320/targeta+urbana+Vic.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-44525252571793058472013-04-10T19:52:00.000+02:002013-04-10T19:56:53.958+02:00#cursobloggersDijous 4 d'abril. 9 del matí. BARTS.<br />
Arribo massa d'hora, i sembla que començarà un pèl tard.<br />
Entro empesa per la son a la cafeteria que hi ha al costat. Em situo estratègicament a una taula que em deixa observar si la gent va entrant.<br />
A la taula del costat hi ha tres persones que també esmorzen: dos nois, un més jove que l'altre, i una noia. En capto algunes paraules.<br />
<br />
De sobte sembla que van a obrir portes. Bec, pago, surto i entro.<br />
<br />
Comença el curs per a joves en atur, però no aturats.<br />
I com a primer ponent el <a href="https://twitter.com/pau">Pau Garcia Milà</a>, el més jove de la taula del costat. Amb molta energia, simpatia i gràcia ens explica moltes coses, sobretot en relació a la idea del "jo digital".<br />
Saber gestionar el què diem (i que alhora transmetem); pensar, analitzar i aprendre; i també saber estar just en el punt mig entre el<i> morro</i> i el respecte. Ho exemplifica amb una anècdota personal, de com va aconseguir que el pròleg del seu llibre ("Tens una idea però encara no ho saps") sortís de la mà de Felipe González. Remarca també el fet de ser perseverant, i tenir la capacitat de saber aguntar cops i crítiques.<br />
<br />
El segueix <a href="https://twitter.com/carlosbravo">Carlos Bravo</a>. Es defineix com a friki. Té la dona a punt de parir, i tem que hagin <i>hackejat</i> el seu blog. Fa broma comentant que està igual de preocupat per ambdues coses.<br />
Ens convenç que un blog es converteix en un currículum vitae, i passa a ser com una empremta digital. Aviat, qui no estigui a internet, no existirà.<br />
Parla de constància i esforç, de les raons i els objectius per tenir un blog, de la humilitat i el sentit de respecte envers als altres, la importància dels subscriptors i també de les plataformes socials.<br />
En descobreixo el concepte de l'aixeta de google.<br />
<br />
Torn del <i>dicharachero</i> <a href="https://twitter.com/Yoriento">Alfonso Alcantara</a>, de Yoriento.com.<br />
Una fantàstica i interessant xerrada sobre com buscar feina. O més ben dit, no buscar-la, sinó que et busquin a tu. Fer que et trobin. No ets el millor, ets l'adequat.<br />
M'agrada. Parla sobre saber treure partit dels recursos, que sovint tens al costat i no els veus. Arrenca una riallada generalitzada amb el desgraciat però cert lema "<i>por dinero no te preocupes que dinero no hay</i>".<br />
Recullo a la llibreta mil cites interessants:<br />
- Per semblar un expert, sigues un expert en semblar-ho.<br />
- El curriculum no és el que saps, és el que fas.<br />
I claus en relació a blogs i a la gent? Aprecia, fes elogis concrets (no un simple m'ha agradat); Presenta't, digues tu qui ets abans no ho pensin sense saber-ho; Ofereix, allò que tu saps i els altres no; Demana, però demana un consell (alhora estàs elogiant), no pas ajuda.<br />
I com a anècdota ens ensenya <a href="https://twitter.com/LaJamoneria">la biografia al twitter</a> d'un vell amic! (llegeix-la, de veritat!!)<br />
No pensis i decideix! Fes!<br />
<br />
Per la pèrdua d'un tren, un canvi d'ordre comporta el torn a <a href="https://twitter.com/c2cero">Berto López</a>.<br />
Explica de forma sintetitzada com crear un blog. Reconec que el segueixo però no el segueixo. Jo ja el tinc creat, i ell fomenta wordpress. Parla d'algunes plantilles, i diferents pluggins per afegir. Interessant sobretot per qui no té blog, i té intenció de posar-hi mans a l'obra.<br />
<br />
I al final,<a href="https://twitter.com/Israel_Garcia"> Isra Garcia</a> comença la seva intervenció com a últim ponent del curs.<br />
Té massa a explicar, amb molta contundència i passió, però poca estona.<br />
La importància de ser breus, de connectar amb la gent, de compartir sovint, d'equipar (i escriure sobre coses que ajudin), de llançar (no donar-hi massa voltes).<br />
Explica històries, vincula, sigues simple, transmet optimisme i positivitat, sigues humà, i pràctic. Tingues objectius. Ignora aquells que parlen malament de tu, i connecta amb tots aquells que et valoren.<br />
Fes-ho a trossets. Un trencaclosques.<br />
<br />
Ja fora de temps, s'acaba la sessió. Patrocinat per Pepsi, hem marxat tots amb una llauna i una bossa de patates a la butxaca. Qui diu butxaca diu...<br />
<br />
Una sessió molt interessant, i instructiva. Dotant de coneixements.<br />
Qui en vulgui saber més, <a href="http://www.cursobloggers.com/resumen-de-cursobloggers-barcelona">clicant aquest enllaç</a> el resum del curs pels propis organitzadors, i els videos per separat dels diferents ponents!<br />
Ho recomano![ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-58718063694952435922013-01-23T20:18:00.000+01:002013-01-24T10:16:58.604+01:00#unindretprivilegiatI just aquell indret va esdevenir el nostre indret.<br />
Un vincle tan fràgil per fora, tan fort per dintre, que va fer de la inestabilitat una rutina.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/k9ibxM_0xEM" width="459"></iframe></div>
<br />
...i certs aspectes fan que aquesta en sigui la cançó...[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-11050334533926408742012-10-18T19:26:00.002+02:002012-10-18T20:28:36.234+02:00no és més sord qui menys hi sentRecordant aquella frase que vàries vegades he sentit que diu que "no és més cec qui menys hi veu", el meu dia a dia m'ha portat a intrepretar-la però des d'un altre sentit, i sobretot m'ha portat a reflexionar-hi des d'una vessant més personal.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
Al llarg de la vida he tingut problemes auditius. Des de fa uns dies, aquests s'han aguditzat. </div>
</div>
<div>
I no és fàcil assumir que d'un dia per l'altre tens un costat inútil. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Però ho dissimules. Malgrat a estones no te'n surts. I notes que ho noten. La demanda de continuades repeticions n'és un senyal inequívoc. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
I reflexiones sobre el fet de sentir. Sentir i escoltar. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
El significat d'ambdós verbs és ampli, molt ampli.</div>
<div>
Però ara et centres específicament en el d'escoltar. I més important encara, en saber escoltar.</div>
<div>
Escoltar va més enllà de centrar l'atenció en la persona que t'està parlant i en allò que t'està dient, escoltar significa també tenir consciència del què se t'està dient, reflexionar-ho i donar-hi dues voltes, amb la possibilitat de seguir opinant el mateix, o potser ja no. Haver-t'ho posat tot en consideració.</div>
<div>
El més important d'escoltar, al cap i a la fi, és voler-ho fer.<br />
<br />
I resulta que a vegades, aquell que és sord, és capaç d'escoltar millor que qui no ho és.</div>
<div>
<br /></div>
[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-19749291834092337582012-03-29T22:41:00.003+02:002012-03-29T22:43:11.626+02:00estic emprenyada<br />
Intentaré canalitzar el què penso en aquest moment, escrivint. Però és difícil.<br />
Quan estic emprenyada em passen massa coses pel cap, i sovint massa ràpid.<br />
<br />
Un dia com el d'avui, no m'agrada.<br />
No he anat a la manifestació de Barcelona. Imaginava com acabaria.<br />
M'he limitat aquest matí a assistir amb molts companys i companyes de partit, a la que ens convocava a la 1 del migdia a Vic.<br />
<br />
Malgrat ser més gent que en les darreres, érem pocs. I érem pocs perquè Vic és una ciutat que arriba ja als 48.000 habitants. Però és que Osona supera els 150.000.<br />
Tots aquells que no es manifestaven avui, que no feien vaga, és que estan d'acord amb la reforma laboral?<br />
Saben què significa aquesta reforma laboral?<br />
La pèrdua de dignitat per a moltíssimes persones. També per totes aquells que avui estaven treballant.<br />
El futur que ens espera. Una forma de vida basada en la inestabilitat, en la falta de drets, en posar a les mans d'uns pocs la vida de la resta. I ho dic així, la vida. Perquè treballar o no, significa poder sobreviure o no.<br />
Dia a dia se'ns retalla l'estat del benestar.<br />
I som uns pocs els que ho intentem evitar.<br />
<br />
Totes les persones que avui sí han fet vaga, i han anat a la manifestació, creuen en la política?<br />
Tots aquells que a més d'anar a la manifestació (que havia de ser pacífica per cert) han destrossat aparadors, cremat contenidors, etc. han anat a votar en les darreres eleccions? Què han votat?<br />
He sentit moltes vegades gent (i funcionaris sobretot) queixar-se que els retallen el sou.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg46CboDRiitetcM618kELBch05KbaV-3aq4WLpSB19J0QWjGR2xW_yB_ie1nae0LKrLxxd5wS0rc-sAKVb2fhq3lhtFiZK1Iz509d_asmulPGKX_mhNKOl3Gl0mGHuq-x9_PM5EdyZ1ieN/s1600/ocells.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg46CboDRiitetcM618kELBch05KbaV-3aq4WLpSB19J0QWjGR2xW_yB_ie1nae0LKrLxxd5wS0rc-sAKVb2fhq3lhtFiZK1Iz509d_asmulPGKX_mhNKOl3Gl0mGHuq-x9_PM5EdyZ1ieN/s320/ocells.jpg" width="214" /></a></div>
I el curiós és que algú o altre va posar qui va posar governant aquells qui fan les retallades, no?<br />
<br />
Què penses sobre el copagament en sanitat?<br />
Si no treballo i no tinc diners per pagar, no em mereixo viure?<br />
Si no em puc permetre pagar una mútua, que no m'operin? Que em deixin morir?<br />
Estic convençuda que les coses no s'han acabat de fer mai bé, que segurament hi ha gent que a la més mínima se'n va a urgències (recordo una ex-companya de pis que a causa d'un gra, hi va a anar), però crec que hi ha altres formes de solucionar aquest problema, abans que introduir el copagament.<br />
<br />
A la dreta, imatge de la nostra societat.<br />
Alguns a dalt, en un estat impolut.<br />
I a baix només ens fa que caure merda.[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-20713205664166486692012-03-23T15:58:00.000+01:002012-03-23T16:47:19.501+01:00En un instantComences el dia una mica festiguejada perquè hi ha una llarguíssima cua a la C17. De fet, esteu parats en el bus. No avança. Arribaràs tard, a les mil.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Però arribaràs.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Vàries ambulàncies, i mossos d'esquadra.</div>
<div>
Segueixes pels mitjans i xarxes socials el què ha passat. </div>
<div>
Fins un helicòpter medicalitzat ha aterrat enmig de la carretera.</div>
<div>
Un calfred et recorre l'espinada en descobrir les restes, en el lloc dels fets. </div>
<div>
D'un cotxe ara n'hi ha dos. Un partit literalment.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Just després de passar el punt quilomètric 28,2, pel twitter descobreixes que la dona ha mort.</div>
<div>
La dona. O la noia. O la senyora. </div>
<div>
Ella no ha arribat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Tot plegat et transmet una sensació estranya i et comences a fer preguntes.</div>
<div>
Qui era ella?</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Era feliç? </div>
<div>
Sí, segur que ho era. Que tenia un munt de gent al seu costat. Potser era mare. O àvia. I cada dia es despertava amb un somriure al costat i la canalla divertint-la. I què passarà amb ells ara? </div>
<div>
<br /></div>
<div>
O potser no ho era. Potser últimament vivia una mala temporada i tenia massa coses al cap, massa preocupacions i disgustos. Potser estava neguitosa. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
I a on devia anar?</div>
<div>
Anava a una entrevista de feina? O tornava ja cap a casa?<br />
Algú l'estava esperant, i s'ha enfadat ja que ella anava tard?<br />
Potser hi anava sempre, de tard. O potser algú ha pensat que era estrany que encara no hagués arribat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Què... què pensava just quan ha passat tot?<br />
I amb qui ha pensat llavors?<br />
O què ha pensat llavors?<br />
Se n'ha adonat?</div>
<div>
Tot ha estat just en un instant.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Mentre jo esmorzava ella vivia, i potser atabalada anava cap a algun lloc.</div>
<div>
Quan he fet el cafè, ella ja no hi era.<br />
<br />
Quina importància pot tenir que jo hagi arribat més tard.</div>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-30723257036849018912012-03-19T20:46:00.002+01:002012-03-19T21:01:24.423+01:00Un país mai no serà lliure...En el marc del <a href="http://www.barnasants.com/">Barnasants</a>, aquest passat dissabte vaig assistir a un fantàstic concert ofert pel Cesk Freixas i el Pau Alabajos.<br />
<br />
Coincideixo amb diverses lectures o crítiques que n'he anat llegint per exemple <a href="http://www.acn.cat/acn/660117/General/text/Cesk-Freixas-Pau-Alabajos-concert-cantautor-Barnasants.html">aquí</a>, o <a href="http://totmusicat.wordpress.com/2012/03/18/cesk-freixas-i-pau-alabajos-demostren-la-importancia-de-la-canco-dautor/">aquí</a>.<br />
Va ser un concert reivindicatiu on els dos cantautors van fer esment a la situació -i sobretot al context- actual en el què es troba a dia d'avui aquest país nostre.<br />
<br />
Cançó rere cançó, tot intercalant lectura de poemes per part del Pau, van repassar el conjunt de problemàtiques que vivim a nivell de Països Catalans, començant per una forta crisi econòmica provocada entre altres per un estat opressor, fent esment a la convocatòria de vaga general del proper 29 de març contra una reforma laboral asfixiant pel poble treballador, passant per la crisi social, amb referències explícites al centre d'estrangeria de Barcelona, o també als desnonaments, així com també a una forta crisi cultural contra la nostra llengua, el nostre model i les nostres tradicions.<br />
<br />
I mentre ells creaven un ambient propici a la reflexió, a l'intimisme, i paradoxalment a les ganes de no deixar de lluitar, el pintor osonenc Albert Trilla, plasmava en dos quadres tot allò que les cançons transmetien.<br />
<br />
Imatges explícites.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDTN2JMTG0MdKvr1ECpjJ1WObpDMLKhu0FALfqpFVU4M3FDYyXM0_hjEvl_Z1IAV9Dpc0wnaoQ6OjPYX5Bt_bpZztdvJNGw4XoYg8vTupOWs5wE3aPc5zymqx5L-te4-C3TH-cTp_pc7lv/s1600/17032012306.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDTN2JMTG0MdKvr1ECpjJ1WObpDMLKhu0FALfqpFVU4M3FDYyXM0_hjEvl_Z1IAV9Dpc0wnaoQ6OjPYX5Bt_bpZztdvJNGw4XoYg8vTupOWs5wE3aPc5zymqx5L-te4-C3TH-cTp_pc7lv/s400/17032012306.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
La primera mostra un camí a seguir, una gran estelada al cel marcant l'horitzó. La fita. La llibertat.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
La segona pintura (just darrere del Pau Alabjos) representativa de la Primavera Valenciana, el dret a aprendre i a enfortir-se amb la lectura, contràries a les armes repressores de la policia. Un clar esment als passats fets contra l'IES Lluís Vives, amb la contundent actuació per part de la policia i del govern valencià del PP.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
En aquest sentit, i per més inri, en finalitzar el concert van sortejar un total de 20 llibres entre els assistents per reivindicar encara més la cultura.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b>Un país mai no serà lliure si no ho és la seva gent</b> diu una <a href="http://www.catradio.cat/audio/620450/Estrena-de-Canco-per-labril-de-Cesk-Freixas">cançó del Cesk</a>...</div>
<br />
Un concert d'aquells molt difícil d'oblidar.[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-85211322271856612382012-03-15T23:30:00.000+01:002012-03-16T14:02:02.106+01:00The artist. I quin artista!Feia dies que tenia mono d'anar a veure LA pel·lícula.<br />
Havent vist <i>Midnight in Paris</i> i sortint-ne encantada, que les crítiques rebudes per coneguts fossin que era millor candidata als Òscars, que uns dies després aquests mateixos ho confirmessin amb el premi de 5 estatuetes, posaven dia a dia <i>The Artist</i> en la meva agenda personal.<br />
<br />
No em va decebre.<br />
<br />
Una explosió de sentiments. Tots.<br />
Una demostració del que és capaç de fer el cine. Fins i tot el mut.<br />
<i>The Artist</i> no és una pel·lícula de cine mut, o com a mínim en alguns moments, però és capaç de transmetre moltíssim simplement a través del moviment, de les expressions, de les reaccions.<br />
<br />
Sempre he sentit a parlar del llenguatge no verbal. Aquell llenguatge que sense dir res, diu molt.<br />
Segurament aquesta pel·lícula és un reflex que sense dir res, es pot dir molt.<br />
I probablement, en aquesta entrada del blog, he dit molt poc, mentre alhora deia molt. Però per tal que no quedin dubtes: <i>The Artist</i>, una pel·lícula molt recomanable d'anar a veure.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="233" src="http://www.youtube.com/embed/ixqr8D7J_Kc" width="400"></iframe></div>
</div>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0Vic, 41.930291 2.254349641.883039 2.1753856 41.977543 2.3333136tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-44815043605150856892012-01-19T23:25:00.000+01:002012-01-20T18:42:48.609+01:00encreuant colors<div>
Si un dia ens trobem, parlem, i com si res amb una cervesa sobre la taula ens posem al dia... </div>
<div>
Si un dia qualsevol d'hivern... l'estiu es torna a fer present. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Aquell calaix mal tancat, aquella suau escletxa, deixant entreveure tot allò que encara guarda a l'interior. </div>
<div>
Un recull de fotografies en ment, imatges esgrogueïdes ja pel pas del temps, que subtilment van agafant altre cop un to més viu, més real, entrellaçant-se amb colors de present.</div>
<div>
Formulant de nou la pregunta. Fruit del passat. </div>
<div>
Evidenciant que res no desapareix, tan fàcilment.<br />
<br />
I tu. Tu ets la causa de tot i de res alhora.<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/7FfYsRuwEaE" width="420"></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<i style="font-size: small;"><br /></i><br />
<div style="text-align: left;">
Ai Jean Luc, ai Jean Luc, vull entendre-ho però no puc...</div>
</div>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-26528232537905171002011-11-27T12:44:00.001+01:002011-11-27T14:22:47.045+01:00homes!En motiu del 25 de novembre, Dia internacional de la no-violència vers les dones, s'han portat a terme molts actes arreu.<br />
<div>
No per evitar que aquest dia no succeeixin fets de violència de gènere, sinó per conscienciar la societat que cap discriminació ha de ser permesa en cap dels 365 dies de l'any, i que la violència física o la psíquica -que tot sovint <a href="http://locals.jerc.cat/valles/article/6052/hi-ha-cops-que-no-es-veuen">hi és però no es veu</a>-, s'ha de combatre dia rere dia, remarcant que és feina de totes i també de tots.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
El grup <a href="https://www.facebook.com/group.php?gid=180486059315">3·Teatre</a> de Seva va programar dues funcions de l'espectacle <a href="http://www.tdeteatre.com/webcat/eespec2.htm">Homes!</a></div>
</div>
<div>
Ahir dissabte a una sala polivalent pràcticament plena, deu joves actrius van representar alguns episodis de la obra original de la companyia T de Teatre.</div>
<div>
Una obra divertida i amena que escenifica els trets típics i tòpics, però també sovint certs, existents en les relacions entre homes i dones.<br />
<br />
A Seva, deu joves ens van fer gaudir d'una bona estona, majoritàriament amb un somriure o una rialla dibuixada als llavis, i pensant fins a quin punt les parelles que hi havia entre el públic de ja més avançada edat s'hi sentien identificades.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPBPH-l4Qoden9TsKKu6vjE3ySlS_SH3FdKNtkyQWR-uz3SS0dpo5V7HR7nyabUHGQLTZwIB0oZs5gTYN-Mw-R5rAafdcc0Ugb9kQq5DBh4luZjE4gDtAollFfiNSdyEsPOd2kl8YufKm_/s1600/26112011132.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPBPH-l4Qoden9TsKKu6vjE3ySlS_SH3FdKNtkyQWR-uz3SS0dpo5V7HR7nyabUHGQLTZwIB0oZs5gTYN-Mw-R5rAafdcc0Ugb9kQq5DBh4luZjE4gDtAollFfiNSdyEsPOd2kl8YufKm_/s320/26112011132.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Imatge d'un instant de l'obra Homes! a Seva, per 3·Teatre.</span></div>
<br />
<br />
"Homes! és una obra on les actrius parlen sense embuts dels homes. I per parlar del sexe oposat, ho fan recordant alguns passatges cèlebres de personatges llibertins, i es fiquen a la pell d'"ells", per fer una dissecció sense por, del tema de les relacions amb els homes del món actual. Va des d'una conversa femenina sobre la realitat masculina, passant per tractar els problemes de la solteria, fins a reflexar els avatars de la vida conjugal."<br />
<br />
A continuació, el fragment Ramon, de les T de Teatre...<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://2.gvt0.com/vi/65aEQrix_HY/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/65aEQrix_HY&fs=1&source=uds" />
<param name="bgcolor" value="#FFFFFF" />
<embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/65aEQrix_HY&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash"></embed></object></div>
<br /></div>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-78308601507248371822011-11-19T14:33:00.005+01:002011-11-19T21:57:42.614+01:00conjugant la vidaJo. Tu. Ella. Nosaltres. Vosaltres.<div>I quan tu passes a ser ell, </div><div>també vosaltres esdeveniu ells, </div><div>i deixem d'existir, nosaltres.</div><div><br /></div><div>Així, conjugant la vida.</div>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-70329965675534311582011-11-10T14:02:00.009+01:002011-11-10T16:23:20.596+01:00... anirem per mars i muntanyes i per tot l'univers...Vaig a fer una petita perversió, que a mi mateixa no m'acaba de fer el pes.<div>Però... la faig!</div><div><br /></div><div>imagina't per un moment que la bola de drac és aquell bé tan preuat que vols aconseguir... </div><div>com ho era de fet, en la sèrie d'animació: hi havia qui les buscava per demanar un desig bo; també hi havia qui les buscava per demanar un desig dolent.</div><div>imagina't per un moment que és un bé tan preuat aquest que vols aconseguir, que fins podria significar el benestar de la teva pròpia vida. I ei! no només de la teva, sinó també de la dels demés...</div><div><br /></div><div>imagina't per uns instants que els cops i el kame-hame són els mitjans per aconseguir assolir el fi, aconseguir la bola de drac, però imagina't que com que no t'agrada la violència, enlloc del kame-hame i els cops, els mitjans que tens són la democràcia i en particular el teu vot..</div><div>Ah sí! I imagina't que en Goku és l'Alfred Bosch!</div><div><br /></div><div><br /></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>"... anirem per mars i muntanyes, i per tot l'univers,</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>intentant aconseguir la bola d'un drac meravellós,</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>i així, la bola del drac per fi serà nostra.</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>Intentem-ho sense cap por:</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>units a Goku no hi ha cap perill.</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>Els meus cops i el meu kame-hame</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>a tots impressionen sempre. Ara ho veureu!</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>Anem-la a caçar, la bola de drac:</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>ens durà la sort, no es pot escapar.</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>Anem-la a trobar, la bola de drac!</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>Serà per a nosaltres si allarguem la mà.</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>És un món d'encís, un país encantat</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>on, contents, tots nosaltres ara hi farem cap!"</i></span></div><div><br /></div><div>Però com que segurament amb aquestes paraules no et pots imaginar quin és el tipus de país que volem, el tipus de benestar del que parlem, el tipus de futur que desitgem... t'adjunto un vídeo que et recomano mirar:</div><div><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><iframe width="459" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/7YOxrZbmgQI?fs=1" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: left;">Per cert! Potser per tot l'univers no, que ens queda un xic gran, però en el vídeo pots veure que anem per tota la nació, amb el total de vuit candidats que les JERC tenim arreu dels Països Catalans.</div>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-50418717619990403882011-11-07T08:47:00.013+01:002011-11-07T12:30:31.594+01:00Jo, que tinc un nokia c7, un piercing al melic i un tatuatge al turmell esquerra<img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 199px; height: 279px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-74wRJ2oje2Ah-2Cg3F0G7DlZdz8ML70M2Q7NWCpeZkpWJzswp5t2d_yCLNhu_mPJC1Tb7C1UabMnmU-i2dZoBDT4mA4Jjr4PIV_VJ6stMqGIx7n3d9Pzj5HcXfeS2PNvfUTXVKzPbKP2/s320/jerc_lluita_pels_teus_somnis.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672195028039951170" border="0" />La meva particular contra crònica: jo, que tinc un nokia c7, porto un piercing al melic i un tatuatge al turmell esquerra.<div><br /></div><div>Em fa especial gràcia començar parlant del meu tatuatge. </div><div>El porto des de fa un any, concretament des del passat 20N, i casualitats d'aquelles de la vida, per no oblidar-me mai que<b> tot és possible</b>, em vaig fer dibuixar en caligrafia xina l'ítem que significa somnis. </div><div>"Lluita pels teus somnis". El nostre lema de campanya per aquest proper 20N.</div><div><b>Deu ser que m'ho crec</b>.</div><div><br /></div><div>Tinc un Nokia C7, i he de dir que no va molt bé. No feia ni mig any que el tenia que va decidir parar-se. La garantia va cobrir la reparació, tot i que segueix fent el burro. Sort que em serveix per fer trucades, enviar missatges, comunicar-me a través del whatsapp, i de tant en tant consultar les xarxes socials i els correus electrònics. I és que a casa no tinc internet. El meu telèfon ha esdevingut el més semblant a una oficina mòbil. Però pagant el lloguer del pis, les despeses en aigua i llum, el transport diari a Barcelona per anar a treballar, i el mínim necessari per sobreviure, no em puc permetre canviar-me'l. Ara!, m'encantaria tenir un iPhone o una Blackberry, bàsicament perquè a dia d'avui són molt més eficients que el meu Nokia. I <b>m'agrada l'eficiència, sempre és derivada del treball i de l'esforç. Valors en els que crec</b>.</div><div><br /></div><div>També tinc altres despeses: les alimentàries. Però com que essent interiorista em vaig quedar sense feina, i a dia d'avui treballo fent tasques administratives amb un sou força menor que el que cobrava fa 4 anys, acostumo a comprar el pernil salat (quan en compro!) i les patates xips al supermercat. I això que visc a Vic, -entre altres coses- capital de l'embotit. Deu ser que aprofito els recursos que tinc, i m'estrenyo el cinturó si fa falta. Allò que se'n diu <b>austeritat. No es necessita molt per viure, però un mínim sí.</b> I espero no posar-me malalta, perquè veient les tisores com van i vénen sense parar, potser demà hauré de triar entre pagar el lloguer del pis (o anar a viure a sota un pont), pagar la llum i l'aigua (o no utilitzar-ne...), pagar el transport a Barcelona (o no anar a treballar...), pagar el telèfon (o no comunicar-me amb ningú), pagar menjar (o no alimentar-me) o bé pagar un metge (o prescindir de la salut).<br /><br />També he de dir que tinc sort, per ara podria triar entre no pagar una d'aquestes coses.</div>Desgraciadament hi ha massa gent que només podria triar pagar-ne una. O cap.<div><b>Millor garantir uns mínims</b> (ni que fossin a base de pernil salat i patates xips del supermercat) <b>per a tothom, i assegurar l'Estat del Benestar del país. </b></div><div>Si com a país (i vull dir Països Catalans) tinguéssim el que és nostre, si no ens robessin dia rere dia i poguéssim administrar els nostres propis recursos, el podríem garantir, i amb escreix. </div><div><br /></div><div>Així que en resum i més que clar: <a href="http://alfredbosch.wordpress.com/">#joBosch</a>, <a href="http://www.isaacperaire.cat/">#joPeraire</a>, <a href="http://www.esquerra.cat/">#joEsquerra</a> i <a href="http://www.jerc.cat/">#joJERC</a></div>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-2053108719257460792011-09-22T07:56:00.004+02:002011-09-23T18:21:42.961+02:00feliç<img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzP6aOrDLJ3G5tu3Kf19dJrOcgQ8y7T-se5OQZs3P5j_KddV8TKfDzcu9C9viK2gliNQ00VXJWuZOJuV7SjvrNBsJoke_Q1Rn95xDZyPGjhdBrQ-ECJaMHXhah6jCP92oN9OYOxZFG2O64/s200/somriure_nou.jpg" style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 89px; height: 68px;" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5655123202802005634" border="0" /><div style="text-align: right; color: rgb(51, 102, 102);">"Voldries quedar algun dia per fer un cafè o el got?</div><div style="text-align: right; color: rgb(51, 102, 102);">És que tinc una pregunta per tu... </div><div style="text-align: right; color: rgb(51, 102, 102);">Com és que sempre estàs tan feliç?</div><div style="text-align: right; color: rgb(51, 102, 102);">Ara necessito més que mai aprendre'n una mica."</div><div><br /></div><div>Així, d'entrada. Un missatge via whats app. I jo amb uns ulls com plats. </div><div>I no de postres, eh.. Plats dels grans. Gairebé com aquells dels restaurants en els que t'hi serveixen de tot i de res alhora.</div><div><br /></div><div>Instintivament em refaig la pregunta: </div><div>- Feliç, jo? </div><div><br /></div><div>I just després em ve un record nítid, de no fa gaire, de no fa més d'un mes.</div><div>Una cala de nit, el cel serè i estrellat, i després d'algunes hores, enmig d'una nova conversa, una pregunta:</div><div>- Però tu què vols ser de gran?</div><div>- Jo? Feliç.</div><div><br /></div><div>Així de senzill i complicat alhora.</div>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-89317558589374335492011-09-14T15:55:00.009+02:002011-09-14T16:12:12.192+02:00i a tu..?<img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrk9AXepH992Zp4Lf4Cq-x76XzOn8C8SqDHxS30ZkPDgWsq8Q8sElbPik4PGX7Yb_6rLD5jxWim-REvz6bssnH-st9H-XTY0kmiS6dUCLeDnvUch9b_SEIScGRD8xYyETRi9gAVcsZ-EkD/s400/varis+2008+002.jpg" style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 236px; height: 314px;" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5652216108990147170" border="0" />T'ha passat mai que en tens moltes ganes?<br />Però que tot i així no ho fas?<div>No saps perquè, però malgrat la temptació -que és gran-, no... tu no.</div><div><br /></div><div>I unes et diuen que sí, que segueixis endavant.</div><div>D'altres et diuen que no, que potser és millor que no.</div><div><br /></div><div>I tu, davant del dubte, et quedes instants parada. </div><div>Un dia. Un altre dia. Ja en van tres.</div><div><br /></div><div>I dubtes.</div><div>Sembla que el temps ho hagi de fer oblidar, però no. No ho oblides.</div><div>Et mantens impassible davant del no res. Que alhora, és molt. Que alhora, ho és tot.<br /><br />I segueix, com l'escrit, inacabat...<br /></div>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-8356875792977780832011-08-31T08:20:00.009+02:002011-08-31T15:40:18.327+02:00i tot torna a començar<div style="text-align: left;">Segurament un 31 d'agost no és la millor data per escriure sobre inicis. És més adequat escriure de finals. S'acaba l'agost, i per una gran majoria s'acaba l'estiu.</div><div>
<br /></div><div>L'estiu no dura 3 mesos. </div><div>
<br /></div><div>Sí que va lligat a un calendari, però contràriament a allò que la majoria pensa, l'inici no és pel solstici d'estiu, i el final per l'equinocci de tardor tal com diu la <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estiu&oldid=8050315"><i>viquipèdia</i></a>. L'estiu comença quan comencen les vacances, i acaba també amb elles.</div><div>
<br /></div><div>I tot torna a començar.</div><div>
<br /></div><div>Sonant <a href="http://www.elspets.cat/">Els Pets</a> de fons, vaig escoltant una darrera de l'altra grans veritats amagades enmig de les seves intenses lletres. I mentre deixo que el fil musical el formin cançons més noves, i d'altres de més antigues -però no menys claus- una em crida especialment l'atenció.</div><div style="text-align: center;">
<br /></div><div><div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: center;"><iframe width="480" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/t8AYXeTZPZc?rel=0" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></div></div><div style="text-align: center;">
<br /></div><div style="text-align: left;">Enllaço -perquè el recordo molt bé- un text que parlava de l'estiu. Espero que la gran majoria, aquest estiu, hagi pogut gaudir també amb un munt d'experiències com les que es relaten en aquest altre <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/175135">Agost</a>.</div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span">
<br /></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i>*i amb aquest nou inici, espero i desitjo que el blog també torni amb la intensitat d'abans...</i></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span"><i> ...i que tot torni a començar</i></span></div>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2649527793972287751.post-23405812262546766422011-06-08T08:37:00.000+02:002011-06-08T15:54:48.527+02:00only a image...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_NL0t4poJyQ-XC73G7rZvWkjq6R-BZV00uMGoH6D9vAct6vk045GQADi0pCRjXjJNxucSOAK-xfm4K4S_acH9Xz4WHlW0-wUj9x3j-zQi4o_qU5Job9wXqYuwPuGPyMApGxK8U1ZoSbtw/s1600/DSC_0124.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 374px; height: 561px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_NL0t4poJyQ-XC73G7rZvWkjq6R-BZV00uMGoH6D9vAct6vk045GQADi0pCRjXjJNxucSOAK-xfm4K4S_acH9Xz4WHlW0-wUj9x3j-zQi4o_qU5Job9wXqYuwPuGPyMApGxK8U1ZoSbtw/s400/DSC_0124.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5615845720045118706" border="0" /></a><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >... to prove that I am good photographer and that Rupit is very beautiful</span><br /></div>[ò]http://www.blogger.com/profile/10698122773344378128noreply@blogger.com0