dijous, 22 de setembre de 2011

feliç

"Voldries quedar algun dia per fer un cafè o el got?
És que tinc una pregunta per tu...
Com és que sempre estàs tan feliç?
Ara necessito més que mai aprendre'n una mica."

Així, d'entrada. Un missatge via whats app. I jo amb uns ulls com plats.
I no de postres, eh.. Plats dels grans. Gairebé com aquells dels restaurants en els que t'hi serveixen de tot i de res alhora.

Instintivament em refaig la pregunta:
- Feliç, jo?

I just després em ve un record nítid, de no fa gaire, de no fa més d'un mes.
Una cala de nit, el cel serè i estrellat, i després d'algunes hores, enmig d'una nova conversa, una pregunta:
- Però tu què vols ser de gran?
- Jo? Feliç.

Així de senzill i complicat alhora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)