I'm not there!

Sempre és bo anar-te'n a dormir tot somrient.
El passat dimarts ho vaig fer, i tot plegat, per una situació un pèl còmica. De fet, ja té relació una cosa amb l'altra.

Amb unes amigues vam anar a cine, a veure la pel·lícula que es projectava com cada dimarts, des del cicle de Cine Club Vic.
No ens n'havíem llegit la sinopsi. Només sabíem que es deia I'm not there!
I convençudes de veure un gran film, ens vam apalancar a les butaques. Després de 2 hores i mitja davant d'una gran pantalla, on no trobes (ni trobeu!) cap argument lògic, cap fil conductor, cap mena de sentit... les butaques se't comencen a fer incòmodes.

El final que no arriba, les parpelles que et cauen -i de fa estona-, els subtítols que et costen ja de veure... i tot plegat per sortir del cine, i que mentre esperes que una companya surti del bany, se't creuï per davant un conegut (bastant entès en temes de culturilla), i tu, que no en deixes passar ni una li diguis:
- Quina peli més estranya...!
i ell et respongui:
- Sí.. això dels 6 personatges diferents, però que realment siguin les facetes d'un mateix..

I ho entens tot!

El proper cop (avui), els deures ja estan fets i la sinopsi llegida!