dimarts, 23 de març del 2010

El meu veí Totoro!

M'he pres la llibertat d'acabar de traduïr-ne el títol.
La pel·lícula en qüestió és japonesa, la vaig veure en versió original subtitulada (al castellà!), així que no tindria cap sentit que en parlés amb el títol castellà.
Es tracta de la pel·lícula que projectaven el passat dimarts al CineClub de Vic.

Crec que en arribar a casa em vaig adormir esbossant un somriure amb els llavis. És curiós, perquè érem una quarantena llarga d'adults -si més no, d'aparença- veient una pel·lícula d'animació, i penso també que la majoria vam sortir del cine pensant el mateix, que volíem un Totoro al nostre costat. Més d'un i d'una, a mi, m'ho va dir.

La veritat és que seria fantàstic. Un amic gegant i simpàtic com ell, amb qui descansar sobre la seva enorme i suau panxa, amb qui volar, viatjar, descobrir... Bé, millor mirar la pel·lícula!

De tant en tant deu ser bo mirar-se el món des d'una perspectiva més infantil, des d'una mirada d'un infant, una mirada que, passats els anys (i amb algunes responsabilitats a sobre), hem perdut. Aprendríem a viure més bé, millor! Així que.. començo aplicant-m'ho jo!

Totoroooooo!

I per l'agenda d'avui... La teta asustada! (Crec que aquest cop no és tan infantil...)

1 comentari:

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)