dimarts, 5 de gener de 2010

història estranya (1)

La pols s'acumulava en aquell racó. Cada dia un xic més. Realment s'hi amuntegava. Era inevitable veure-hi el pas del temps, les marques que cadascú havia deixat segons la quantitat que se n'hi trobava i que es podia observar escandalosament a través del vidre.

Es va sentir un cop de porta amb aires de tristesa, i ja era segur: a partir d'aquell moment s'hi continuaria acumulant dia rere dia. Fins i tot damunt d'aquell sobre que algú havia descuidat sobre la taula.

A l'interior una carta.

Potser la de la victòria. Potser la de la derrota final.

Probablement aquella que tantes vegades havia fet servir per guanyar la partida de poker que sovint jugaven en aquell vel local. Probablment aquella mateixa que tants problemes li havia ocasionat, portant-li la policia a trepitjar-li els talons. L'Às de Cors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)