dimecres, 30 de setembre de 2009

la hist[òria]

De fet podria dir que sí. Podria afirmar que està en el santoral, que és un nom més. I quedar-me tan ampla. Podria explicar que com "Àurea" ve del llatí Aureus i que el seu significat és que està feta d'or. Podria fins i tot, a hores d'ara, contar que era una santa que va viure al Monestir de Suso on hi va tenir algunes aparicions, i hi va morir joveneta. Explicar també, que a més va escriure. [Clar que tampoc m'ho acabo de creure, això jo...].

Però no.
A partir d'ara explicaré que la història, i el propi nom, ve del País Basc (mira, perquè em ve de gust!). Que tot plegat està relacionat amb el viatge que van fer els meus pares quan es van casar (ara fa 30 anys), en el que van anar a Galicia. Van fer el viatge de noces en cotxe, travessant tota mena d'indrets. Van menjar peix, van visitar el territori gaudint dels paisatges, van disfrutar, van conèixer gent, etc., i també van tenir un problema amb el cotxe. Viatjaven amb un R5 vermell, i per error sel's va quedar la clau tancada dins del vehicle. A uns 1200 km. de casa, i sense poder entrar al cotxe (on ho tenien absolutament tot!)!
Casualment passava per allà una noia que d'entrada no els va fer gaire bona pinta, però com que no tenien altre remei (estaven prop d'una platja on per les dates no hi havia pràcticament ningú), li van demanar ajuda. Resulta que la noia, que era basca i es deia Amaia, tenia per hàbit robar cotxes, fet que per ells aquell dia va ésser una sort. Amb molta facilitat, en un momentet, els va tenir obert el cotxe (i per sort, no els el va robar!). Estaven tan agraïts que van decidir convidar-la a dinar. Amb ella van mantenir una llarga conversa. Van parlar una mica de la seva vida, i van descobrir que vivia a un barri d'un poble anomenat Lasarte, que es deia Òria. Parlant, parlant, van saber també, que del mateix poble era també el director de cinema i televisió Antonio Mercero, creador de sèries com la conegudíssima Verano Azul, i Farmacia de Guardia.

Anys més tard, quan la meva mare estava embarassa de mi, i durant els últims mesos (l'hivern és fred a Rupit) en els que va haver de fer força repòs, va seguir dia a dia en Chanquete i els seus amics de Verano Azul. Es va recordar de l'Amaia, del viatge de noces, i d'Òria!

5 comentaris:

  1. Em sembla que el R5 era groc i no vermell, però la resta és totalment verídic.

    ResponElimina
  2. No vols admetre que el teu ve d'Òrria eh!! Algun dia ho faràs!
    Em sap greu el tema bolso i lladregots.. et vaig intentar trucar i et vaig enviar un missatge dient-te que molta merda i això... suposo que no ho has pas rebut!!

    Res ovella, dic... Òrria... dic... Òria.. Ens tornarem a veure?

    ResponElimina
  3. Marina!!!! Sí... ja saps quantes vegades l'han explicat aquesta història a casa!!! ;p
    Algun dia havia de sortir a la llum!

    Toni!!!! Perdona.. t'hauria d'haver dit alguna cosa, però amb el trasbals de tot, no ho he fet!
    Doncs mira... quan finalment em vaig anar a fer el duplicat de targeta i això.. vaig rebre un únic missatge: el teu!!!! XD
    Sort que em sé el teu número de memòria i ho vaig reconèixer a l'instant!!!! Tanta merda.. ;p
    Si ens tornarem a veure? NO!
    hahaha, és broma! Convida'm al pis, i està fet! ;p

    ResponElimina
  4. Molt bona la història! Ara un fet verídic: a la meva tieta li va passar això del cotxe, allà davant l'aeroport de Sabadell, un dia que tornava de festa. Es van parar uns nois (ella i la seva amiga cagades) per saber què passava. Els van explicar el que havia passat (em fa mandra tornar-ho a escriure, ja s'entén, oi?) i ells van treure com un joc de claus i els van obrir la porta en un tres i no res. Van flipaaaar!!! jejeje. Mil abraçades ens veiem dimecres! Buf, demà passat! Ah, he estat a Carcassona, al final! muaaaaaak!

    ResponElimina
  5. hahah! Anna! boníssima!!!!!
    Síííííííí!!!!!
    Ens veiem dimecres!!!! iuhu!
    En tinc moltes ganes! De veure el pis, de sopar amb vosaltres, de parlar, i parlar, i parlar! De riure, i d'escoltar monòlegs!

    A Carcassona hi vaig anar l'any passat! A mi em va agradar! I segur que vosaltres us ho vau passar molt bé!!!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)