diumenge, 19 de juliol de 2009

llàgrimes de cocodril no!

Reflexiono -cansada encara- sobre el fet de plorar, o el que és el mateix, de vessar llàgrimes (segons el DIEC2).

plorar
1 1 v. intr. [LC] Vessar llàgrimes.


En una setmana, en 7 dies exactes, ho he fet inconscienment 5 vegades. Totes elles per motius ben diferents.

La primera va ser per emoció el passat dimarts al matí. Després de visitar La Rochelle el dilluns a la tarda amb una amiga, decidíem començar el retorn a casa. Una mica felices i despreocupades (cal reconèixer la certesa) a les 8 del vespre començàvem la cerca d'allotjament per passar la nit. Aquell dia tampoc teníem menjar, i comprovat ja que en un parell d'hotelets el cartell a la porta era de complet, sen's va encendre l'indicador de falta de gasoil [!]. La Maria -altrament anomenada TomTom o GPS- ens va indicar la proximitat de Rochefort, on ens vam dirigir en busca de gasolinera. En vam trobar. Concretament 2. Però ens va ser impossible poder-nos servir. Les nostres targetes (de dèbit i de crèdit), incompatibles. A un policia que casualment omplia el dipòsit ens vam fer entendre per tal que ens ajudés. No hi va haver manera. Ens va explicar gesticulant que la targeta era expressa i que fins horari de dia no es podia pagar en efectiu. Després de localitzar un parell de llits, i mentre sopàvem una amanida, la preocupació interior persistia. Més encara pensant que el 14 de juliol, data de l'endemà i Festa Nacional a França, tot estava tancat. Vam dormir (sí..), i de nou visitàvem les gasolineres. Ningú enlloc, només una veu artifical i una pantalla tàctil que ens indicava molt amablement que la targeta no era operativa. A 721 km. de casa i avançant amb el cotxe vam descobrir-ne una tercera, d'un hipermercat. En veure una desconeguda darrere una finestreta, instantàniament els ulls negats de llàgrimes.

La següent va ser el dijous al matí per estrés i nerviosisme. Cansada encara del recent viatge, i pensant ja en l'Acampada Jove que començava el mateix dia, vaig portar el cotxe al taller. Un llum sospitós havia aparegut encès la nit anterior en un trajecte d'uns 5 minuts. Se me'l van quedar. Ni a Rupit no em van deixar arribar. Tota la programació que tenia feta s'esfondrava per minuts, capgirant-me fins tot el cap de setmana. Buscant solucions inexistents per moments per viatges que m'havia compromès a fer, i dubtant ja de la meva assistència a l'esmentat festival, parlant amb un amic que m'intentava ajudar, d'estrés, els ulls se'm van negar de llàgrimes.

Aquesta Acampada Jove ha tingut molts bons moments (també d'altres de no tan bons). Amb una amiga hem rigut molt. De fet, la gent que em coneix una mica ho sap, el més humor és... bé, que a la més mínima em poso a plorar de riure. Aquests 3 dies també ho he fet. L'amiga en concret m'ho deia, que anant amb mi, feia més tonteries del normal. Ens ho encomanàvem fàcilment. El divendres al vespre, davant una pancarta que animava el jovent a rebel·lar-se, fent-li jo la brometa que el jovent havia de fer com una fotografia (rebel·lar-se), l'amiga se'm va posar a fer de negatiu. No ho vaig poder evitar, negats vaig tenir de seguida els ulls de llàgrimes.

També es plora, també ploro, quan se't posa alguna cosa a l'ull. Sóc miop. Alterno ulleres i lents de contacte. Dins la tenda, dissabte al vespre, amb les ulleres guardades i just després de posar-me les lents, un ull [!] em va fer regalimar una llàgrima galta avall. La higiène del lloc, imagino, hi va tenir alguna cosa a veure...

L'últim cop, el diumenge a les 2. Molts dies intensos. Segurament masses. Molt cansament acumulat. Segurament massa. Després d'haver dormit un màxim de 10 hores en 3 dies, després d'haver viscut moments d'estrés, de borratxos, de borratxos inaguantables, de borratxos molt inaguantables, de borratxos molt inaguantables a altes hores de la matinada, després de fer un viatge en cotxe per carreteres desconegudes, d'enganxar involuntàriament el dit d'una amiga amb una porta, després de deixar-la a casa, i sabent que et falta ja poc per arribar a casa, finalment plores de cansament. Fins conduïnt, els ulls se't neguen de llàgrimes.

I tant parlar de llàgrimes...

llàgrima
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Gota de líquid segregat per la glàndula lacrimal i difós entre l'ull i les parpelles.


En referència al títol. Crec que les úniques llàgrimes que no he vessat són les llàgrimes de cocodril. Plors falsos i mesquins. Plors interessats.

3 comentaris:

  1. Li hagués fet un petò i tot a aquella dona de la betzinera!!!!

    ResponElimina
  2. hola nena!!! què tal tot? vigila amb fer plorar l'ull que ja saps què et passa llavors! com aquell dia que t'hi va sortir un alien!! i llavors què faràs? vindràs a sanglas pq et posi gotes??? jajaja!! saps què? demà ja marxo cap a PRAGA!!!!!! em fa molta il.lusió! ja t'explicaré! un petó i recorda: si plores, que sigui de riure!

    ResponElimina
  3. Marina! hahahah! Que bona, però calla calla.. que això de l'alien només ho sabem tu i jo! XD En tinc els dibuixos que ho demostren! hahahah!

    Ja no recordava el cap de setmana a Praga! Com us ha anat?? Explica, explica!!!!

    Un petó! i que vagi molt bé la última setmaneta..! ;)

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)