dijous, 28 de maig del 2009

Les diferents cares d'una mateixa moneda!

El Barça ho altera tot. O millor dit, el futbol ho altera tot.
A mi, per exemple, m'ha alterat els horaris. Expressament. Tenia tan coll avall la victòria del Barça que em vaig canviar el dia de festa.
Vaig poder anar a dormir tard, celebrar-ho a plaça amb amics i amb no amics; amb tothom. Inconscients, posar-nos sota el foc, i també regar-nos amb cava.

Avui he dormit, tranquil·la, més tard del normal (tot i que de son en resta encara darrera les orelles). Amb el matí de festa he anat a esmorzar on acostumo a anar, tot fullejant algun diari. També tafanejant (com m'agrada aquesta paraula!) un xic en les converses dels altres.

Com viu algú que no és del Barça, un dia com el d'ahir? I un dia com el d'avui? Tot girava i tot volta entorn al Barça. A la feina, els neguits a l'estómac. Per la ràdio, moltes hores abans de l'inici de la final, un monotema. Les portades dels diaris, totes tenyides de blaugrana. El carrer era i és blaugrana.

Mentrestant, un que comentava que l'any que ve es faria soci del Madrid.
D'altres parlaven dels aldarulls, dels ferits, i dels detinguts a Canaletes.
Jo m'he recordat d'alguns amics i amigues de l'Espanyol (que just els ha anat). Què devien fer ahir, a tres quarts de 9 del vespre, quan totes les ciutats de Catalunya estaven paralitzades, amb els ulls davant la pantalla, resseguint la trajectòria de 22 jugadors darrera una pilota?

ps. per cert, jo vaig guanyar la porra de l'empresa!!!!

3 comentaris:

  1. ES FEIEN PALLES!!!!VEIEN COM JUGA EL BARÇA!!

    ResponElimina
  2. En Geri del Kuesku havia de ser! Com no... Amb el seu nerviosisme davant la pantalla, amb tics nerviosos de menjar-se les ungles (com sempre), i fumant un cigarret darrere l'altre...! (ups! això darrer potser ho borro!) ;p
    Massa d'hora que vau marxar!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)