divendres, 6 de febrer del 2009

evolució fotogràfica!

En l'escrit número 100 del blog, em pregunto si dec ser de les poques persones que té encara, a les seves mans, una càmera fotogràfica polaroid!

Fa uns quinze dies, més o menys, escoltava per la televisió la notícia que l'empresa Polaroid deixava de fabricar i distribuïr el paper fotogràfic utilitzat per a aquestes càmeres instantànies. Immediatament la notícia em va fer buscar la que, arraconada, restava en el fons d'un armari de Rupit (bé, realment, de Pruit!).

Sent melancòlica com sóc, no vaig poder evitar tirar un parell de fotografies, sent conscient que el paper que em quedava per casa, caducat de l'any 2.001, no em proporcionaria un bon resultat. Efectivament, les instantànies van quedar d'un color groc envellit.

Sempre m'ha agradat molt el món de la fotografia. N'he fet diferents cursos, a diferents llocs, i a diferents nivells. Des d'aquella creació d'una cambra obscura, amb el resultat d'unes bones imatges en blanc i negre força satisfactòries. A la universitat, amb la càmera Reflex del tiet (la imatge capçalera del blog està feta en aquesta època). Fins a l'actualitat, on el món de la fotografia ha evolucionat tant, que com les antigues polaroids, et permet veure el resultat a l'instant. Aquest fet, fa que sempre porti alguna càmera al damunt. Mai saps quina imatge et pot passar per davant.

Últimament, m'he dedicat a anar a la recerca de càrregues per a la càmera fotogràfica Polaroid, una càmera (és evident) una mica passada de moda. Es tracta d'unes càrregues que, curiosament, porten la bateria de la càmera incorporada. Després de voltar per diferents botigues especialitzades, escoltant sempre la mateixa negativa resposta, a un lloc me'n van donar esperances. Fa un parell de dies que tinc ja, 3 paquets de 10 imatges (al preu mòdic de 1,5 € la fotografia!!!!).

Adonant-me que possiblement seran les 30 últimes instantànies que tiraré, em provoca cert neguit i nus a l'estómac pensar quin serà l'instant precís que quedarà plasmat per sempre (fins que s'acabin descolorint) en un tros de paper.

2 comentaris:

  1. EM FA TOPE IL.LUSIÓ QUE EM TROBIS A FALTAR TENINT-ME UNS METRES MÉS AMUNT...JUAS!

    ResponElimina
  2. Òria, t'he deixat un "mem" a ca meva. Jejejejeje.

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)