dies estranys!

Visc uns dies estranys, esvalotats, neguitosos. Per mi. Però més per altra gent. Gent del meu entorn.

He passat uns dies que no en passava un, que se'm donava una notícia pitjor a l'anterior. No m'afectaven directament a mi, però evidenment el meu entorn m'afecta. També és cert que sempre, d'aquestes, alguna cosa se n'aprèn.

De tot problema se'n pot sortir reforçat, si s'hi posa voluntat. Gairebé tot problema té solució, excepte la mort. Una mort que arribarà, segura, algun dia (desitjant-la sempre el més lluny possible). De tot pou en pots sortir, d'una manera, o d'una altra (potser moll o potser eixut), de la forma que desitges, o potser irremediablement d'una altra; però en pots sortir.

Un dia, per missatge, algú em demanava si sabia que tots cometíem errors, adonant-se que no podia tornar enrere. Exacte. Tots cometem errors. Però també és bo, per aprendre, per créixer, per perdre mica en mica, la ingenuïtat i la inexperiència. Sempre i quan, siguem conscients que són errors.

Errors que ens ajuden a tirar endavant, una mica més reforçats.