Marcant l'asfalt!

Un dilluns al vespre insòlit.
Tenia pressa. La última classe de cuina vegetariana. Surto de la feina i pujo ràpid al cotxe. L'engego, giro i em queda clavat. Allà al mig. Entravessat.

Posa primera, accelero, però no es mou. Poso marxa enrere, accelero, però no es mou. Surto del cotxe, miro a sota, res anormal. Miro les rodes, cap punxada. Em miro la Marina - has tret el frè de mà? - em pregunta...

S'aproxima un cotxe, passa just entre el meu i la paret. I ens diu adéu. surten els veïns del costat, de l'empresa veïna. Els demanem ajuda, per moure el cotxe. Un fart de riure. Amb el peu a fons sobre el pedal, me l'aparten fins a un lloc més adequat. Marcant l'asfalt. I ens diuen adéu.

Truco. M'espero. Em truquen. No ho troben. Ho han trobat. Ha arribat la grua. Se me l'emporta. Li dic adéu (simbòlicament, està clar). No vaig a classe de cuina vegetariana.

Dimarts al matí. Truco. Que algú em vingui a buscar. Torno a trucar. Que algú em vingui a buscar. Mentre esmorzo al bar ja he quedat on em vénen a buscar. Em truquen. Un altre m'està esperant sota casa. Torno enrere. El veig. - Ben bé on vius? - em pregunta. -Home Pep, allà! Al balcó on hi ha l'estelada! - li responc. - Ja m'ho he pensat - em contesta mig rient! Em porta a la feina. Truco. L'altre, no cal que em passi a buscar.

Truco al taller. No hi ha el meu cotxe. On és? Truco a la base d'assistència. L'estan carregant. Vint minuts i al taller. Em truquen. Ja ha arribat. Fan números. Em tornen a trucar. Una nova despesa, però endavant. Al vespre, potser, ja estarà. Em deixen un cotxe a l'empresa. Vaig a dinar.

Dimarts tarda. Truco al taller. El cotxe encara no està. No han arribat les peces de recanvi. Truquen i esbrinen. Em truquen. El camió que portava les peces, ha tingut pana. Serà demà.

Dimecres matí.