benvingut Pol!

Divendres, tota nerviosa jo, anant amb l'autobús d'Alemanya cap a Groningen, noto mig endormiscada que em vibra el mòbil. En aquell moment penso que potser és la Irene comentant-me alguna cosa de la meva arribada.
En llegir la pantalleta, la cara se m'il·lumina.

Fent cas omís a les meves prediccions (que eren per dissabte), en Pol no es va voler esperar a la meva tornada, i va obrir els ulls per primer cop envoltat d'uns pares fantàstics, que estic segura que en tindran cura i l'estimaran moltíssim.

Des d'aquí, una gran felicitació per la Beba i per l'Eloi! I una forta abraçada per en Pol!