divendres, 12 de desembre del 2008

un dissabte al vespre pots parlar de tot

Un dissabte al vespre, pots parlar de moltes coses.
Un dissabte al vespre, en un pub, pots comentar moltes coses.
Un dissabte al vespre, en un pub i amb una cervesa a les manes, pots parlar de molts temes.
Un dissabte al vespre, en un pub, amb una cervesa a les mans, i amb la retransmissió del Barça en directe per la tele, pots conversar sobre infinitat de qüestions.
Un dissabte al vespre, en un pub, amb una cervesa a les mans, amb la retransmissió del Barça en directe per la tele, i amb un interlocutor que es pren un got de llet, pots parlar de moltes coses.

Aquest dissabte al vespre, en un pub, amb una cervesa a les mans, amb la retransmissió del Barça en directe per la tele, i amb el meu interlocutor prenent-se un got de llet, vam parlar de moltes coses, i una d'aquestes, l'esquizofrènia.

Aquest proper diumenge TV3 celebra la 17 edició de La Marató. He de reconèixer que el primer dia que vaig veure las banderoles penjades pel carrer em van impactar, i alhora agradar. Un cartell tot negre, i un missatge clar: "així veu la vida un malalt de depressió".



Sovint no som conscients de la gent que ens envolta. Aquest passat dissabte parlava amb el meu interlocutor (que es prenia un got de llet en un pub a les 11 de la nit!) sobre casos concrets i casos generals. Ell treballa a l'hospital, i actualment està a la planta dedicada als malalts mentals. Jo, amb la seva experiència, intentava resoldre dubtes del meu entorn. En aquests casos, és impossible generalitzar. Cadascú viu la seva malaltia a la seva manera, i evoluciona segons la gent pròxima i el seu voltant. Tots i totes en el nostre entorn tenim gent que pateix algun tipus de malaltia mental (malgrat sovint no ho sabem). Evidenment en diferent grau. Però sigui quin sigui, és important fer-los costat. No deixar-los de banda i apartar-nos, perquè llavors, encara els fem més mal i els perjudiquem més.

Com és natural, jo no en tinc ni idea. (Hi ha qui en sap molt més). L'únic que sé, és que quan m'han necessitat crec que m'han trobat, però això no treu que sempre poguem fer una miqueta més. La iniciativa de cada any de La Marató demostra la nostra solidaritat (malgrat els veïns ens diguin insolidaris); i no solament amb l'aportació que pot fer cadascú des de casa seva, sinó també amb tots els actes que es fan arreu del principat.

Participa tu també!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)