dimecres, 22 d’octubre del 2008

em faig gran?

Annit, cap a quarts de dotze aproximàdament, em vaig adonar que em faig gran i que això de fer anys no és cap broma! I justament el dia que una amiga feia els 22 (Felicitats Gemma!).

Sempre, des de petita, he tingut l'afició de llegir abans d'anar a dormir, i ahir no en feia cap excepció. Llegia la pàgina 55 del recent comprat "Amb ulls de nena", de l'Encarnació Martorell i Gil, (en tinc uns quants en cua, però aquest ha passat a davant), quan un petit (molt petit) detall, em va cridar l'atenció, i em va fer despertar la consciència en adonar-me que és cert, que em faig gran.
"Parlen amb el papa sobre el sou. Aquest li diu que si li dóna menys de quinze duros al mes, no accepti. És el mínim que guanya un noi en posar-se a treballar. [...]"
*duros:. Era la manera més popular de comptar diners. Un duro era una moneda de cinc pessetes.

Ostres! La definició de duro... Per mi una cosa tan evident i recent. Però és cert que en editar un llibre s'ha de ser una mica optimista i pensar que més endavant serà una lectura que se seguirà llegint. Així que possiblement, molts nens i nenes en un futur molt pròxim no sabran el què és un duro. De fet, possiblement molts nens i nenes ara ja no saben el què és un duro.

De la mateixa manera, he trobat algunes definicions més que m'han també cridat l'atenció:
-Ral: Un ral equivalia a una quarta part d'una pesseta, és a dir, 25 cèntims.
-Lliura: Unitat de pes català que equival a 400 g.
-Terça: Pes de peix o de carn que equival a 400 g.
-Unça: Pes català igual a la dotzena part d'una lliura, és a dir, 33,333 grams.
-Quartos: Diners
-Arrova: Pes equivalent a 26 lliures, uns deu quilos aproximadament.

6 comentaris:

  1. ei que he posat el meu nom i no ha surtit!!!!! no sóc aquest tal "anonim" que surt a tot arreu, sóc la Marina!!!

    ResponElimina
  2. 010010111002
    (el 2 l'òria ja sap què vol dir...)

    ResponElimina
  3. era el 4, no pas el 2!
    0111000101014!!!!

    ResponElimina
  4. és meu i ho canvio quan vull!

    ResponElimina
  5. Matí de divendres, avui he agafat el tren enlloc del metro per anar a la feina...no sé ben bé perquè i he pensat: aquesta setmana no t'has llegit l'Òria,...així doncs, he arribat a la feina, he posat en marxa l'ordinador i he obert el teu bloc....
    i em trobo això de que et fas gran!!...i jo llavors què?, em faig vellet??????????????
    Bé, sigui com sigui ja he fet el que volia fer avui: llegir-te...
    Apa, ja m'he quedat tranquil, doncs.
    Petonets guapíssima!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)