dimarts, 10 de juny del 2008

quieta, immòbil

Aquella tarda d'abril el cel començava a agafar un color roig intens. Malgrat els pocs núvols, s'intuïa una primavera plujosa.

A l'habitació d'aquell 3r pis on sonava una melodia enganxosa, ella reposava quieta, gairebé immòbil, damunt del llit. En el pany de l'entrada començaren a girar unes claus. La porta es va obrir amb un xerric imponent. Algú va entrar tranquil·lament a l'estança, i el silenci es va fer de nou.

Ni una paraula. Ni una salutació.

Restant quieta en el mateix lloc encara, sentí un suau brunzit. De sobte, començà a percebre la olor d'un perfum estrany. Sols va tenir uns instants per veure els mots que en vermell estaven escrits en aquella etiqueta.

Després, va tancar els ulls lenta i delicadament, sense poder aixecar, mai més, el vol.

2 comentaris:

  1. Però Òria! Què fas que no actualitzes!Tot bé?

    ResponElimina
  2. Anna bonica!!!
    Tot bé, tot bé!!! La crisi, que es nota en l'estat d'ànim propi! :(
    Però bloc actualitzat!
    Ahir vaig pujar a Rupit! ;p
    una abraçada

    ResponElimina

Ei!
Ostres! Em sap greu, que ara no hi sóc! Però si vols.. diga'm, i de seguida que pugui et contesto! ;)