Menjant cous cous... Però cous cous de l'autèntic!

Jo estava ben convençuda que el preparava bé.
Just tal com indicaven les instruccions de la capsa.
Doncs no.

Ho vaig descobrir aquest passat dilluns, tot conversant amb la Fàtima. Ella és de Nador, i fa uns 5 anys que viu a Vic. A banda de fer curs de català, participa en el programa de voluntariat lingüístic. Ara amb mi. N'havia fet un altre amb anterioritat.

L'hi agrada cuinar. I jo amb ella descobreixo una cuina diferent.
Entre dolços i pastissets, ambdues vam confluir en el cous cous. La meva sorpresa va ser enorme (bé, tampoc cal exagerar) quan vaig saber que no tenia idea de com es prepara. I és que té un procediment de 3 fases: damunt d'aigua bullent (així que al vapor), a continuació amb aigua freda, i anar fent a base de contrastos fins a 3 vegades.
Dilluns vinent tornem a tenir hora de conversa. I em convida a dinar. Farà cous cous.
Descobriré també el gust autèntic, el cous cous autèntic.

Participar en un voluntariat lingüístic (o en varis) és enriquidor per ambdues parts. La Fàtima pot parlar cada vegada millor el català, a partir de practicar-lo, i alhora jo aprenc d'altres cultures (i de fet, ja sé una mica més de Marroc, de Moldàvia, de Ghana...).
Conèixer gent, sempre és interessant.